1.
pati
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
celobert, pati interior d'una casa. atri, pati interior. clastao claustra claustre(d'un monestir, una església, etc.) barri, lliçao baluard, en una masia, pati format per diferents cossos d'edifici davant la casa. clos(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
atri
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pati. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
celobert
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pati. corralet desllunat(dial.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
lliça
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 camp clos reng arena(fig.) born palestra 2 pati. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
columnata
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
peristil, galeria de columnes al voltant d'un pati o d'un edifici. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
clos 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. Terreny circuit de parets, reixes, tanques. pati. cleda(per a tancar-hi bestiar, aviram, etc.) pleta(per al bestiar) corral (Alc.) tancat(m.) recinte born, clos on tenien lloc els torneigs. reng, íd. lliça, íd. tela, íd., tancat amb teles. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
ventós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 On fa vent sovint; en què fa vent. ventolào ventoler airós. Fa un matí molt airós. oratjós. Ahir va fer un dia molt oratjós. 2 Exposat al vent. airívol, elevat, exposat als vents. Tenia una caseta bastida sobre un tossal airívol. airejós. Era un pati molt airejós. airós. Un terrat molt [...]
|
8.
barri
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pati. 2 tanca. 3 Cadascuna de les parts en què es divideix una població gran. districte suburbi, barri perifèric. raval o casal, part d'una població que està (o havia estat) fora del seu recinte; població annexa a una altra de més gran. barriada, conjunt de cases que formen un tot [...]
|
9.
galeria
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Peça, en un edifici, estreta i llarga, que serveix d'esbarjo. solana, galeria construïda a la part solana d'una casa. llotja, part d'un edifici oberta d'un o més costats, on hi ha pilars o columnes. peristil(terme d'arquitectura), galeria de columnes tot al voltant d'un pati o edifici. badiu [...]
|
10.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ingent, molt gran (quantitat, nombre, etc.) infinit(hiperb.) fabulós enorme. Tenia una capacitat de treball enorme. ampli. Una àmplia sala. extens. Una extensa cultura. dilatat. Unes possessions dilatades. espaiós. Un pati espaiós. vast. Les seves vastes [...]
1 (en dimensions o capacitat) immens (→) gegantí. Una onada gegantina. gegantesc gegant. Un arbre gegant. monumental. Una obra monumental. mastodòntic. Un camió mastodòntic. descomunal, extraordinàriament gran. imponent. Hi havia una gernació imponent. imposant. Era d'una estatura imposant. fenomenal. Era una persona d'una memòria fenomenal. piramidal (com les grans piràmides d'Egipte) colossal titànic. Va haver de fer un esforç titànic. formidable, extraordinàriament gran. tremend. Tenia una tremenda responsabilitat. ingent, molt gran (quantitat, nombre, etc.) infinit (hiperb.) fabulós enorme. Tenia una capacitat de treball enorme. ampli. Una àmplia sala. extens. Una extensa cultura. dilatat. Unes possessions dilatades. espaiós. Un pati espaiós. vast. Les seves vastes coneixences. lat, extens, dilatat. desmesurat. Una ambició desmesurada. desorbitat. Un preu desorbitat. extrem. Una misèria cultural extrema. grandiós. Un edifici, un espectacle, grandiós. grandàs o grandolàs, augmentatius de gran, dit d'una persona jove, que ja és massa gran per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble (en certes frases). Una cervesa doble. sobrer, que ultrapassa la mesura normal en grandor. sobirà (menyspreu, follia, plaer, etc.) majúscul (escàndol, ensurt, sorpresa, etc.) intens (fred, odi, joia, etc.) soberg. El gos era alt i soberg. indescriptible imponderable voluminós gros (fig.). Un gros contratemps. Un gros benefici. cras, en la frase una ignorància crassa. supí, íd. Ignorància supina. monstre. Un míting monstre. monstruós. Un crim monstruós. atroç. Un crim atroç. Fig.: Fa un fred atroç. astronòmic (quantitat, nombre) com el puny (sempre hiperb.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós (en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell (íd.). Ha fet un bell xàfec. bo (íd.). Li va donar un bon disgust. galant (íd.). Un galant lladre. Un galant plat de vianda. valent (íd.). És un valent mentider. Va tenir un valent disgust. brau (íd.). És un brau mentider. terrible (hiperb.). Una gana, una son, un cansament, terrible. de mort, s'usa amb mots com espant, ensurt, disgust, etc. granat, dit d'un noi o noia que ja ha fet la creixença. Cp. la frase li van donar un tacó que valia un credo. 2 → il·lustre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |