FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circuit o línia que introdueix la retroacció en un servosistema. Línia, conductor, etc., pel qual el corrent retorna al lloc d'origen del circuit. Bossell fixat a un punt adequat per a canviar la direcció en què llavora una corda. Vers o conjunt de versos que es van afegint a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, ha d'atrapar un altre jugador i endevinar qui és. gallina politana [o gallina ponitana] Joc de penyores en què els jugadors s'asseuen a terra formant rotllana, amb les cames vers el centre, i les van arronsant al ritme d'una cançó, que comença amb aquests mots. gallina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una gran acceptació, propagar-se. Repetició afeblida d'una frase musical, d'una nota. Repetició de la darrera o de les darreres síl·labes d'un vers. So confús i dèbil. Petit conjunt de jocs de l'orgue, que formen un sol cos de sonoritat feble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
català. de pla Amb rapidesa, sense grans formalitats. Tals qüestions han de ser judicades i sentenciades pels cònsols sumàriament i de pla. Paroxíton 1 . Mot pla, rima plana, vers pla. En heràld., que té el camper d'un sol esmalt i no porta cap càrrega, s'aplica a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. To de registre elevat. Cal afinar els aguts del piano. Aquest cantant té els aguts excel·lents. Oxíton 1. Mot agut, rima aguda, vers agut. En fonèt., que, acústicament, es caracteritza pel predomini de la part alta de l'espectre i, articulatòriament, pel fet de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
direcció volguda. Un càlcul fals. Un colorit fals. Una nota falsa. Un vers fals. Fer un moviment fals. en fals No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d'enganyar. Jurar en fals. en fals Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d'una manera poc sòlida o poc estable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a una regla, una llei o una norma, establertes. Un vers regular. Que segueix un itinerari, un calendari i un horari predeterminats i habituals, s'aplica a un servei públic. Servei regular d'autobusos. En ling., conforme a un paradigma considerat com a fonamental. Verbs regulars [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síl·laba d'un mot. Tenir o portar, un mot, l'accent sobre la darrera, la penúltima o l'antepenúltima síl·laba. L'accent de canvia és sobre la i. Element constitutiu del vers, el qual, per a ésser harmoniós, ha de tenir accentuades determinades síl·labes. [...]
