relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).
En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles [...]
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat [...]
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
Fitxa
7902/2Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Els quantificadors comparatius: tan, tant, més i menys
més...que o més...de?; menys...que o menys... de?
Resposta
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors tan o tant, sempre van seguides per la conjunció com. Per exemple:
No és tan llest com et penses. Treballa tantes hores a la setmana com tu.
2. Comparatives de desigualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors més (en les comparatives de superioritat) o menys (en les comparatives d'inferioritat),poden anar seguides per la conjunció que o bé per la preposició de. Per exemple:
Tens més mà esquerra que mon pare. Ha comprat menys roses de les que esperàvem. Plourà, però molt menys del que es preveu. El termini d'entrega s'ha allargat més del possible/del previst.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.2.2, 28.4 i 28.3.2)
a la babalà
a la lleugera
com un boig
Les expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.
Així, les frases següents:
Son palabras dichas a lo loco.
Conduce a lo loco.
es poden traduir per:
Són paraules dites a la babalà [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
diverses formes: com, en què i, menys freqüentment, en la qual. En els registres informals també s'usa el relatiu que. Per exemple:
M'agrada la manera com riu.
M'agrada la manera en què riu.
M'agrada la manera en la qual riu.
M'agrada la manera que riu. (només en registres informals)
En canvi, quan s [...]
Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat.
A l'hora de fer servir una construcció de gerundi, cal tenir en compte les [...]
nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:
Què volen/vol aquesta gent?
Aquesta mainada fan/fa molt de soroll.
Sobretot és habitual la concordança en [...]
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
Fitxa
7902/2Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Els quantificadors comparatius: tan, tant, més i menys
més...que o més...de?; menys...que o menys... de?
Resposta
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors tan o tant, sempre van seguides per la conjunció com. Per exemple:
No és tan llest com et penses. Treballa tantes hores a la setmana com tu.
2. Comparatives de desigualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors més (en les comparatives de superioritat) o menys (en les comparatives d'inferioritat),poden anar seguides per la conjunció que o bé per la preposició de. Per exemple:
Tens més mà esquerra que mon pare. Ha comprat menys roses de les que esperàvem. Plourà, però molt menys del que es preveu. El termini d'entrega s'ha allargat més del possible/del previst.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.2.2, 28.4 i 28.3.2)