FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és tal cosa i res més. Que és fàcil. És un càlcul molt senzill. Que es capté amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació, etc. És una noia molt senzilla. A casa seva t'hi trobaràs bé; són una gent senzilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. El primer aforisme d'Hipòcrates és: la vida és curta i l'art és llarg. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona molt alta i prima. Quin gànguil, aquest xicot! Si n'és, de llarg! La noia és rabassuda, però el seu germà és un gànguil. Sembla un gànguil. Gos llebrer. [...]