. cantellejar, treballar els cantells d'una peça de fusta. forjar, afaiçonar amb el martell. Es diu esp. del ferro. Forjar una espasa. escarpellar, afaiçonar un objecte amb l'escarpell. escodar, afaiçonar la pedra amb l'escoda. Cp. gratibuixar 2 fer, arranjar. Ant. Desformar. (≠ deformar). Manuel [...]

. fer-la pagar cara picar la cresta(a algú) tocar l'esquena(a algú) passar el gat per l'esquena(Eiximenis) espavilar(fam.) adreçar. Ja t'adreçaré quan arribem a casa! arranjar(fig.). Ja t'arranjaré, jo! Aquestes darreres expressions s'usen especialment quan es tracta d'infants o inferiors. 2 [...]

, cent euros en bitllets i deu en metàl·lic. 7 econ [valores] paper. 8 pl [documentación] papers. 9 arreglar los papeles arranjar (o arreglar) els papers. 10 blanco como el papel fig [pálido] groc com la cera, blanc com la paret (o el paper). 11 emborronar papel fig embrutar paper. 12 encajar muy bien en [...]

papeles en regla. 8 arranjar (o arreglar) els papers arreglar los papeles. 9 embrutar paper fig emborronar papel. 10 fer el paper de hacer el papel de. 11 fer el paper del met fig i fam hacerse el sueco (o el loco, o el tonto, o el longuis). 12 fer tots els papers de l'auca fig i fam [fer-ho tot] servir [...]

'espatlli. 3 Tractar, el metge, un malalt: curar. 4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar 5 qualificar. donar el títol (o el tractament) de adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de 6 abs. o pron. relacionar-se. intimar(amb algú) alternar. Alterna amb totes [...]

, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré [...]