1 v. tr. [LC] Portar (una arma) a la mà movent-la amenaçadorament. L'envestí brandant l'espasa. 2 v. tr. [LC] Moure (el cap, una extremitat o una cosa) alternativament d'un costat a l'altre, amb un moviment oscil·latori. Brandar el cap. Els nois brandaven la gorra per saludar-lo. 3 v. tr. [LC] [MU] Fer tocar (una campana). Brandeu les campanes. 4 1 v. intr. [LC] [MU] Estar animat d'un moviment oscil·latori vibratori. Les xemeneies branden. Les campanes branden. 4 2 v. intr. [LC] Caminar balancejant-se, gronxant-se. Caminava brandant brandant.
