FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la mitologia clàssica, beguda dels déus. Beguda deliciosa. Beguda elaborada a base d'una barreja de sucs de fruites polposes, aigua i sucre. Líquid dolç que secreten els nectaris de les plantes, el qual atreu els insectes i els ocells que se'n nodreixen, responsables de llur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aromatitza. Substància que, aplicada en petita quantitat, aporta una aroma a un aliment, una beguda, un cosmètic, etc., o bé en millora i en reforça l'aroma existent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gustar lentament (un menjar o una beguda) per sentir-ne bé el sabor. Assaborir una vianda, un vi. Assaborir la música d'una cançó. Assaborir les belleses d'una obra d'art. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que afavoreix una millor digestió dels aliments. Agent aperitiu. Que obre l'apetit, la gana. Beguda aperitiva. Beguda acompanyada de tapes que es pren ordinàriament abans d'un àpat. Fer l'aperitiu. [...]