Resultats de la cerca frase exacta: 165
|
161.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
po-
dria donar correctament el desplegament. Tampoc és difícil interpretar abreviatures molt habituals,
com c. o c/ en un context com c/ Dos de Maig. Però pot resultar complicat determinar a què ens re-
ferim amb les abreviatures ant. o pol.
Aquest treball pretén presentar una proposta que [...]
|
|
162.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que has dicho antes. 63 fer amb [una peça de roba] pegar (o ir) con. Aquestes mitges no fan amb el vestit, estas medias no pegan con el vestido. 64 fer de [exercir] hacer (o trabajar) de. Fa de fuster, d'actor, hace de carpintero, de actor. 65 fer de [interpretar] hacer de. Fer de Hamlet, hacer de [...]
|
|
163.
entendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
seguir. Em segueixes?, m'entens? interpretar. Jo he interpretat les seves paraules en aquest sentit. treure l'entrellat(d'una cosa), entendre-la. esbrinar. No he pogut esbrinar mai per què una noia com ella no s'ha casat. desxifrar. Desxifrar algú, entendre la seva manera d [...]
|
|
164.
tocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
les campanes amb tocs ràpids i seguits. Les campanes tritllejaven alegrement. 6 executar(una peça de música). interpretar. L'orquestra interpretà la cinquena simfonia de Beethoven. 7 Tocar amb un projectil: encertar colpir aconseguir, arribar a tocar llançant un projectil o ventant un cop. 8 [...]
1 palpar, tocar una cosa per examinar-la. palpejar, palpar fent córrer la mà sobre l'objecte. palpinyar, palpejar barroerament. grapejar o graponejar, palpar grollerament. magrejar, grapejar algú per obtenir plaer sexual. forfollar o forfollejar, remenar amb la mà, graponejar. toquejar o toquerejar, tocar reiteradament una cosa. manyuclar o manyuclejar, tocar una cosa barroerament. remenar (per anal.). Remenar llibres, armes, etc. És un assumpte que val més que no remenem. acariciar, passar tocant suaument. El fullatge de les rames baixes, quan ell travessava el bosc, li acariciava els cabells. manejar. Deixant-se tocar, manejar i palpar les mans paralítiques (d'una obra del s. XIV. Alc.). Qui no ho maneja, no ho trenca (refrany). manipular, operar amb les mans. 2 Fig. → tractar. 3 → treure. 4 → modificar. 5 Fer sonar un instrument musical. sonar. Ja de jovenet sonava molt bé la trompeta. tamborinar o tamborinejar, tocar el tamborí. puntejar, tocar una guitarra, etc., ferint les cordes cadascuna amb un dit. frasejar, tocar fent sentir bé cada frase musical. picar. Picar una nota. brandar o brandir (les campanes). Brandeu la campana grossa. repicar (les campanes), fer-les repicar. S'usa esp. com a intr. Les campanes repicaven. campanejar, tocar les campanes. En aquell poble, campanejaven per qualsevol motiu. engegar (o llançar) les campanes al vol volar (les campanes), íd. batre el tambor Cp. redoblar (intr.). Els tambors redoblaven furiosament. tritllejar (intr.), sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits. Les campanes tritllejaven alegrement. 6 → executar (una peça de música). interpretar. L'orquestra interpretà la cinquena simfonia de Beethoven. 7 Tocar amb un projectil: encertar colpir aconseguir, arribar a tocar llançant un projectil o ventant un cop. 8 (tocar-se pron.) entretocar-se, tocar-se mútuament. fregar-se, tocar-se lleugerament, dues coses, en passar. 9 → enfollir. 10 v. intr. → arribar. 11 → correspondre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
165.
Documentació jurídica. Els escrits de les parts en la fase de desenvolupament. Fraseologia de l'escrit de proposició de prova
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
document comencen amb adjectius com ara documental o pericial cal·li gràfica , que poden tenir com a antecedent tant proves com mitjans de prova . Es considera que aquestes formes són possibles i que es poden interpretar com a adjectius substantivats amb una elisió del substantiu prova . ? documental En un [...]
|
1 palpar, tocar una cosa per examinar-la.
palpejar, palpar fent córrer la mà sobre l'objecte.
palpinyar, palpejar barroerament.
grapejar o graponejar, palpar grollerament.
magrejar, grapejar algú per obtenir plaer sexual.
forfollar o forfollejar, remenar amb la mà, graponejar.
toquejar o toquerejar, tocar reiteradament una cosa.
manyuclar o manyuclejar, tocar una cosa barroerament.
remenar (per anal.). Remenar llibres, armes, etc. És un assumpte que val més que no remenem.
acariciar, passar tocant suaument. El fullatge de les rames baixes, quan ell travessava el bosc, li acariciava els cabells.
manejar. Deixant-se tocar, manejar i palpar les mans paralítiques (d'una obra del s. XIV. Alc.). Qui no ho maneja, no ho trenca (refrany).
manipular, operar amb les mans.
2 Fig. → tractar.
3 → treure.
4 → modificar.
5 Fer sonar un instrument musical.
sonar. Ja de jovenet sonava molt bé la trompeta.
tamborinar o tamborinejar, tocar el tamborí.
puntejar, tocar una guitarra, etc., ferint les cordes cadascuna amb un dit.
frasejar, tocar fent sentir bé cada frase musical.
picar. Picar una nota.
brandar o brandir (les campanes). Brandeu la campana grossa.
repicar (les campanes), fer-les repicar. S'usa esp. com a intr. Les campanes repicaven.
campanejar, tocar les campanes. En aquell poble, campanejaven per qualsevol motiu.
engegar (o llançar) les campanes al vol
volar (les campanes), íd.
batre el tambor Cp. redoblar (intr.). Els tambors redoblaven furiosament.
tritllejar (intr.), sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits. Les campanes tritllejaven alegrement.
6 → executar (una peça de música).
interpretar. L'orquestra interpretà la cinquena simfonia de Beethoven.
7 Tocar amb un projectil:
encertar
colpir
aconseguir, arribar a tocar llançant un projectil o ventant un cop.
8 (tocar-se pron.)
entretocar-se, tocar-se mútuament.
fregar-se, tocar-se lleugerament, dues coses, en passar.
9 → enfollir.
10 v. intr. → arribar.
11 → correspondre.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana