FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d'un poble, etc., que expressa, d'una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem. Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
Narració plàstica, fabulosa i generalment contraposada a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, que s'empra sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisuals o religioses. [...]
Narració plàstica, fabulosa i generalment contraposada a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprada sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses. [...]
Relat tradicional que narra l'actuació memorable i exemplar d'uns personatges extraordinaris, déus o éssers sobrehumans, en un temps prestigiós i llunyà. [...]