Resultats de la cerca frase exacta: 109
|
101.
Criteris de redacció de l'ofici
Font
Fitxes de l'Optimot
reduir a expressar el dia, el mes i l'any i no cal repetir la localitat.
Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.
L'ofici és un document de datació doble pel que fa a l'emissió, ja que cal registrar-ne la sortida. En realitat, la data que cal tenir en compte des d [...]
1 v. redir, tornar a dir. repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit. manifestar (→) comunicar (→) fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més! saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia. clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc. cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar. sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot. parlar. Parlar bestieses. opinar, dir allò que hom opina. amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig. engegar. Engegar una mentida. deixar anar, íd. proferir. Proferir un insult. pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula. afluixar, íd. desfer-se (en excuses, compliments, etc.) enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa. declarar. Li declarà que l'estimava bojament. anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova. exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola! afirmar (→) protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai! borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls. cridar, dir una cosa cridant. vociferar, íd. recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud. subratllar, íd. prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions) esclatar (en injúries, en improperis) recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia. resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd. Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res. 2 (dir-se pron.) → anomenar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
102.
vegada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 camí. He trucat tres camins i no m'has obert. Avui ja he vingut dos camins. cop. T'he cridat dos cops. pic. Li va repetir tres pics, i encara no ho va entendre. volta. Ja t'ho he dit dues voltes. 2 Alguna vegada: De tant en tant. De temps en temps. A intervals. A la vegada: alhora. Si [...]
|
|
103.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. redir, tornar a dir. repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit. manifestar(->) comunicar(->) fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més! saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia. clavar [...]
|
|
104.
boca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, sin abrir la boca. 76 tenir sempre a la boca fig [algú, quelcom] tener siempre en (o no caerse de) la boca. Té sempre a la boca com és de simpàtica, tiene siempre en (o no se le cae de) la boca lo simpática que es. 77 tornar a la boca [un menjar] repetir. La ceba torna a la boca, la cebolla repite. 78 [...]
|
|
105.
boca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
guardar la boca [un secreto] cosir-se la boca. 78 hablar por boca de parlar per boca de. 79 hablar uno por boca de ganso repetir com un lloro, ésser un rellotge de repetició, parlar per haver-ho sentit dir. 80 hacer boca fer boca (o gana). 81 hacer de boca xerrar molt però no fer res. 82 hacer la boca [de [...]
|
|
106.
Documentació administrativa. La invitació. Datació
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint, quan la datació figura al quadre on apareixen les referències, l'afer i la desti- nació, el paper d'ofici també duu impresa l'adreça de l'organisme emissor; aleshores, la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any i no cal repetir la localitat. Si no és així, cal indicar [...]
|
|
107.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
s'ha de llegir el text en veu alta, és preferible repetir el substantiu. Exemple el gerent o la gerent 3.1.2. Adjectius Quan fem servir denominacions dobles, en masculí i en femení, i apareixen a la frase altres paraules que hi han de concordar, com ara adjectius, no és necessari que també tinguin [...]
|
|
108.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Noms d'institucions, organismes i entitats
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint no es designen institucions o entitats mitjançant llur denominació completa, sinó per un dels noms que la componen, perquè se sobreentén pel context o per no repetir la denominació completa, que ja s'ha esmentat anteriorment. Aquesta part de 21 Ma j ús cul e s i mi nús c ul es CRI T ERI S LI N GÜ [...]
|
|
109.
Nom. Nominalitzacions
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'ha de
redactar de manera coherent.
El Gabinete Jurídico es responsable de la revisión y la información de los proyectos.
El Gabinet Jurídic és responsable de revisar els projectes i d'emetre'n informe.
3.2. En sèries de nominalitzacions, cal repetir l'article sobretot si no tenen el mateix
gènere o [...]
|
1 v.
redir, tornar a dir.
repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit.
manifestar (→)
comunicar (→)
fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més!
saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia.
clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc.
cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar.
sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot.
parlar. Parlar bestieses.
opinar, dir allò que hom opina.
amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig.
engegar. Engegar una mentida.
deixar anar, íd.
proferir. Proferir un insult.
pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula.
afluixar, íd.
desfer-se (en excuses, compliments, etc.)
enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa.
declarar. Li declarà que l'estimava bojament.
anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova.
exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola!
afirmar (→)
protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai!
borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls.
cridar, dir una cosa cridant.
vociferar, íd.
recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud.
subratllar, íd.
prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions)
esclatar (en injúries, en improperis)
recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia.
resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.)
empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades.
frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts.
treure (una cosa) del pap, dir-la.
buidar el pap, dir-ho tot.
no quedar-ne ni una al païdor, íd.
Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res.
2 (dir-se pron.) → anomenar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana