FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten. Fer que (algú) se senti ofès. Les vostres paraules m'han molestat profundament. Sentir-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar de vitalitat (alguna part del cos). Castigar (el cos) amb austeritats per domar les passions carnals, els apetits corporals. Molestar fortament, especialment en l'amor propi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar aliments (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà. El van atipar d'arròs, i ja no va tenir gana de menjar res més. Menjar fins a satisfer-se plenament la gana. No s'atipen, pobres: passen gana. Enfastidir, molestar [...]