Resultats de la cerca frase exacta: 21
|
1.
caram
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per carall. [...]
|
|
2.
caram!
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interj → carall [...]
|
|
3.
caram!
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig. carall! carai! carat! caratxos! caraina! mosca! Cp. la forma intensiva carallot, usada vulgarment com a despectiu, aplicat a una persona toixa. beneit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
Caram, Mas de
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Segrià
Alcarràs
Caram, Mas de
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
|
5.
senyor senyora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
senyor. Anteposat al substantiu, molt gran, considerable, excel·lent. Caram, quin senyor cotxe! M'he comprat una senyora butaca. [...]
senyor senyora
|
|
6.
cas 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perdut Persona de qui no es pot esperar esmena. Caram, ja veig que ets un cas perdut: mai no aprendràs a dir que no! cas perdut Fet, situació, que no té solució. estar al cas d'alguna cosa Atendre-la. fer cas de [o fer gran cas de] Considerar com a important, digne de [...]
|
|
7.
¡carape!
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interj caram!, renoi! [...]
|
|
8.
¡córcholis!
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interj caram!, carat! [...]
|
|
9.
¡cáspita!
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
interj fam caram!, carat!, renoi! [...]
|
|
10.
canasto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [canasta] canastra f, panera f. interj 2 ¡canastos! caram!, renoi! [...]
|
senyor senyora
1 1 m. i f. [HIH] [LC] [PR] Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat.
1 2 [LC] ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que voldré: ningú no me'n pot privar.
1 3 [LC] senyora i majora Mestressa de disposar com vulgui dels seus béns. En morir la deixà senyora i majora de tot.
1 4 m. [LC] [RE] Déu, especialment en la tradició judeocristiana. El Senyor és el meu pastor. La passió de Nostre Senyor.
1 5 m. i f. [LC] [PR] [SO] Amo respecte als seus criats. —No hi són ara, a casa, els senyors? —La senyora hi és, però el senyor no hi serà fins al vespre. Els meus senyors d'ara són francesos.
2 m. i f. [LC] Cònjuge, dit per cortesia en lloc d'home o de dona. Hi eren, me'n recordo, vostè i la seva senyora. Com segueix el seu senyor?
3 1 m. i f. [LC] Persona de certa posició, de cert rang social. L'odi dels pobres contra els senyors. Fer algú el senyor.
3 2 [LC] ésser tot un senyor Tenir les maneres, la distinció, d'una persona d'alt rang.
4 1 m. i f. [LC] [SO] Tractament de cortesia que s'aplica a qualsevol persona, encara que sigui d'inferior condició. Senyores i senyors, facin el favor de seure. Perdoni, senyora.
4 2 m. i f. [LC] [SO] Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom de qualsevol persona a qui s'adreça o de qui parla. Escolti, senyor Moragues!
5 f. [LC] Dona casada. La tranquil·litzà que no li preguntessin si era senyora o senyoreta.
6 [LC] fer fer la senyora Fer moure un objecte pesant i voluminós balancejant-lo.
7 f. [ED] [LC] [PR] senyora de companyia Dona encarregada de fer companyia a una persona.
8 1 adj. [LC] Propi d'una persona de certa posició, de cert rang social. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
8 2 adj. [LC] Anteposat al substantiu, molt gran, considerable, excel·lent. Caram, quin senyor cotxe! M'he comprat una senyora butaca.