FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
promesa [o terra de promissió] Terra promesa per Déu als israelites en l'Antic Testament. Material bla de la crosta terrestre aprofitat per a l'agricultura. Conrear la terra. Una terra sorrenca, argilosa. Terra de conreu, de sembradura. Terra grassa, prima. Terra de secà. Terra negra fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulles molt dividides i capítols semblants als d'una margarida, molt freqüent en camps de conreu, llocs ruderals i prats secs (Anthemis arvensis). camamilla de Maó [o camamilla de la Mola] Espernallac d'una varietat baleàrica, molt aromàtica. camamilla de mar Camamilla de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flor gran Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides, flors blanques, amb els pètals del marge de la umbel·la molt grossos, i fruit amb agullons poc gruixuts, que es fa als camps de conreu i als erms pedregosos (Orlaya grandiflora). cospí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el niu a terra en camps de conreu o herbassars (Circus pygargus). esparver d'espatlles negres Ocell de la família dels accipítrids, d'uns 33 centímetres de llargada, rar a les nostres contrades (Elanus caeruleus). esparver d'estany Ocell de la família dels accipítrids, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tartera Talpó que viu a l'alta muntanya, en indrets molt pedregosos (Chionomys nivalis). talpó dels prats Talpó que viu en grups, en els camps de conreu i en els prats alpins dels Pirineus (Microtus arvalis). talpó muntanyenc Talpó que viu en zones humides i boscos clars [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
1. Col·locació dels caçadors i dels ormejos en disposició de caçar. Ostentació que es fa d'alguna cosa. És ric i en fa parada. Tros de terra de regadiu per al conreu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una planta silvestre, comprèn nombroses races de conreu i és pròpia dels penya-segats de les costes atlàntiques europees (Brassica oleracea). col aloma Col verda. col arrissada Col d'una raça de fulles un xic arrissades (Brassica oleracea var. sabauda). col bajana Col verda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, pròpia dels camps de conreu (Lithospermum arvense). mill gruà Herba de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles lanceolades, flors vistoses tubuloses, de primer purpúries i finalment blaves, agrupades en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc poblat d'arbres. Bosc de pins, d'alzines, d'avets. bosc alt Bosc d'arbres alts que es multipliquen sobretot per llavor. bosc baix Lloc poblat de mates espesses. bosc baix Bosc menut. bosc buit Bosc en què els arbres estan molt separats i permet el conreu o la pastura. bosc [...]
