FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sec per natura. Que només es rega amb l'aigua de pluja. Terrenys secans. de secà Que no rep aigua sinó quan plou, s'aplica a les terres de conreu. de secà Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou, s'aplica a plantes i fruites. de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la fruita o al conreu de la fruita. Que fa fruita. Un arbre fruiter. Arbre fruiter. Una plantació de fruiters. Persona que ven fruita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regueró fet amb un càvec seguint la vora d'un conreu per evitar que hi entri l'aigua d'una ploguda o que s'hi escampin les males herbes dels marges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta anual de la família de les quenopodiàcies, molt ramosa, de branques llargues i primes, fulles linears o lanceolades, verdes o grisenques, finalment purpúries en les races de conreu, flors verdoses molt poc vistoses i fruit en aqueni, embolcallat pels tèpals, que porten [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Collir el fruit, treure el profit (d'un conreu o de qualsevol cosa destinada a la producció). Treure tot el profit (de quelcom). Usar 1 . Donar fruit en abundor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de soca de l'ordre de les tricolomatals, de cama vellutada i barret viscós, present a la tardor, objecte d'un important conreu i comerç per a les cuines orientals (Flammulina velutipes). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de persones o d'animals. Un esbart de jovencells capitanejats per l'hereu Moixó. Té un esbart de coloms que enamora. Associació de persones dedicades al conreu de les danses tradicionals. Esbart de dansaires. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artiga on s'empren boïcs com a adob. Botana 2 . Forma de contracte agrari consistent a cedir una peça de terra plantada de bosc, per reduir-la a conreu i emprar com a adob els boïcs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eliminar els microorganismes patògens o gèrmens nocius que poden causar una infecció (en un ésser viu, un objecte, un medi). Desinfectar una ferida. Desinfectar les robes d'un malalt, una habitació. Desinfectar un conreu de paràsits. [...]
