FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard. Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús o costum establert. Estil i forma de procedir o de resoldre en matèria jurídica que, per la seva reiteració, crea el costum. Costum recollit als Usatges de Barcelona. [...]