1.
mateix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 igual. 2 perfectament, completament. 3 Així mateix: demés. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
propi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 exclusiu. La raó és exclusiva de l'home. peculiar consubstancial inherent privatiu característic personal típic, propi d'un tipus o d'un grup. específic, propi d'una espècie. distintiu, que distingeix una cosa o un grup d'altres. El caràcter distintiu d'un idioma. individual privat, propi d [...]
|
3.
amor propi (amor 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
orgull. L'amor propi no comporta, com l'orgull, el menyspreu dels altres, sinó que es manifesta per una gran facilitat d'ofendre's, per un temor excessiu de fer el ridícul. punto punt d'honor vergonya(en frases negatives). No tens vergonya de deixar-te tractar així. Manuel Franquesa i [...]
|
4.
orgull
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arrogància urc altivesao altivitat, tarannà altiu. elació, orgull produït per l'èxit, per la prosperitat. presumpció fums(fig.) estuf inflor(fig.) ínfules(fig.) enfaristolament suficiència, orgull que consisteix a confiar en si mateix, en el propi saber, etc. protèrvia, orgull obstinat [...]
|
5.
egoisme
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
interès, sentiment que empeny a cercar només el propi profit. Això només ho ha fet per interès (per vil interès). egocentrisme(neol.), disposició a fer de si mateix el centre de totes les coses. individualisme, tendència a prescindir de tot sentiment de solidaritat per a no pensar més que en si [...]
|
6.
llibertat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. lliure (o franc) arbitri (o albir), facultat de la voluntat humana de prendre una resolució amb preferència a una altra. discreció, llibertat de decidir o obrar segons el propi judici. Retre's a discreció. Cp. allerament 3 Prendre's la llibertat: Allerar-se. Permetre's. Manuel Franquesa i [...]
|
7.
callar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu. 3 Fer callar: imposar silenci(en sentit propi i fig.) cloure la boca (a algú) fer emmudir Cp. tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer [...]
1 duració transcurs espai període era època Cp. el passat, el present, l'esdevenidor interval o entrevall, espai de temps entre dos esdeveniments. marge, espai de temps concedit a algú per obrar. lleure, en la frase tenir lleure, tenir temps. eternitat (hiperb.), un temps molt llarg. Feia una eternitat que no ens havíem vist. respit, temps concedit per a diferir l'execució d'una cosa. Em demanava sis mesos de respit per a pagar-me el que em devia. termini, íd. (→) hora. És hora de dinar. Ara no és hora de fer això. oasi (fig.), temps de descans en mig de greus treballs. messes o sega, el temps de la sega. sobretaula, el temps que hom resta a taula després de dinar. anadura, temps emprat per a anar, caminant a pas normal, a una distància determinada. I Nos, abraçats amb l'altar, ploràrem tan fort i tan de cor que, per anadura d'una gran milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer. marçada, temps propi del març, mal temps. minves de gener, en què sol fer bonança. sec, temps sec. Ja fa massa dies que fa sec. temperi, mal temps. temps de llops, temps molt dolent. ora, temps suau i tranquil. bonança, temps bo. malabonança, mal temps. maltempsada, íd. rufa o rufaga, temps de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar (a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data. 4 Perdre el temps: Musar, perdre el temps en coses que no s'ho valen. Tenir temps: Lleure-li (a algú de fer una cosa). Tenir lleure. Tenir l'avinentesa. Ant. Tenir (o portar) pressa. No trobar el moment (de fer una cosa). Al mateix temps: Ensems. Simultàniament. De passada. Amb el temps: A carrera llarga. Temps ha: Temps enrere. Ça enrere. De llarga mà. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
al cap i a la fi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fet i fet tot ben garbellat després de tot ben mirat en el fons al capdavall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tres coses(la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor) 2 (molestar-sepron.). Prendre's malament un mot o una acció. ofendre's ressentir-se prendre-s'ho malament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|