estranger; per exemple: kiwi, swing; bypass, playback.
Convé recordar que els noms de les lletres no s'apostrofen: la ela, davant de u.
En la tradició ortogràfica
valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions
efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Font: Ortografia [...]
Persona jove que temporalment, a canvi de la manutenció i l'allotjament, té cura dels infants d'una família en un país estranger, amb l'objectiu d'aprendre'n la llengua. [...]
Dit de la persona jove que treballa temporalment a canvi de la manutenció i l'allotjament, bàsicament tenint cura dels infants d'una família en un país estranger, amb l'objectiu d'aprendre'n la llengua. [...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
Persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d'un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d'assistent d'un periodista estranger que s'hi ha desplaçat durant l'exercici de la seva professió. [...]
