131.
mafa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
'altres.El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són [...]
|
132.
mbuko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
mofu del nord i el vamé, entre d'altres.El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats [...]
|
133.
moloko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la moloko) són tradicionalment exogàmiques, és a dir [...]
|
134.
muyang
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir [...]
|
135.
parkwa/podoko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és [...]
|
136.
uldemé
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
província Extrem-nord de Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la uldemé) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s [...]
|
137.
sensedades
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
, de contingut altament improbable en circumstàncies normals, quan la cadena buida ha de ser reservada per a indicar que el valor de l'atribut és precisament una cadena buida (és el cas, per exemple, d'un camp per a indicar el segon cognom en una taula en què hi ha registres corresponents [...]
|
138.
AFRI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
longitud d'ona la dispersió produïda pels aerosols és negligible, atès que la mida de les partícules és molt més petita que la longitud d'ona de la radiació. Cal tenir present que en condicions de cel clar amb influència atmosfèrica baixa, aquest índex està altament correlacionat amb l'NDVI i els seus [...]
1 adj. mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades. nombrós. Hi havia nombroses errades. abundant o abundós incalculable incomptable força. Beu força aigua, que el cos ho necessita. una pila de qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent. un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors. una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes. un feix. Tenia un feix d'anys. un grapat. Té un grapat de milions. un munt. Té un munt de propietats. un tou. Duia un bon tou de caramels. per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre. pler de. A la festa hi havia pler de soldats. ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters. llargs (en pl.). Això ja fa llargs anys que dura. tot de. Hi havia tot de gent que badava. un món de, moltíssims. un gavadal de un fotral (de) o una fotralada (de) un femer de una infinitat de una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques. un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller. gaire (amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts. 2 adv. altament fora mida extremament enormement excessivament considerablement fabulosament exageradament eminentment en alt grau braument sobiranament supremament incomparablement immensament infinitament o infinit granment en extrem en gran manera de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.) summament en grau superlatiu o superlativament força. Ha plogut força. Ara treballa força. sobre manera bon, en frases com de bon matí, molt de matí. espantosament (en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.). pler. Això m'amoïna pler. bona cosa. Era bona cosa vanitós. qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo. gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals). El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra. La partícula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: rebò, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc. Ant. Gens. Poc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
139.
danyós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
damnós nociuo noïble catastròfic desastrós calamitós maligne perjudicial dolent. Això és molt dolent per a la salut. infest funest, molt danyós. perniciós, greument danyós. pestilencial(fig.). Aquest llibre és pestilencial per a la joventut. deleteri, altament danyós, esp. que posa en perill la [...]
|
140.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gaires embuts. 2 adv. altament fora mida extremament enormement excessivament considerablement fabulosament exageradament eminentment en alt grau braument sobiranament supremament incomparablement immensament infinitamento infinit granment en extrem en gran manera de valent(esp. amb els verbs menjar [...]
|