71.
boig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
val més boig conegut que savi per conèixer fig i fam más vale malo conocido que bueno por conocer. adj 12 [excessiu] loco -ca. Té una afecció boja per la música, tiene una afición loca por la música. 13 fig loco -ca. Estar boig de satisfacció, estar loco de satisfacción. 14 tecnol [brúixola, roda [...]
|
72.
TWVI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Índex de vegetació que millora alguns aspectes del PVI i del SAVI a partir d'estudiar la complexitat de la línia de base del sòl, sobretot quan la distància D entre un píxel de sòl sense vegetació a la línia de base del sòl és gran. Es calcula: TWVI = [(ρIRp − ρR [...]
|
73.
feble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dèbil(esp. físicament) flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. afeblit decandit decaigut abatut(->) inconsistent(cosa) adinàmic(mot savi) prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca. tènue(fig.) [...]
adj 1 [que no es bueno] dolent -a, mal -a [abans de substantiu]. Noticia mala (o mala noticia), notícia dolenta (o mala notícia). 2 [inclinado al mal] dolent -a, mal -a [abans del substantiu]. Es un hombre malo, és un home dolent (o és un mal home). 3 [enfermo] malalt -a. Ayer estuve mala, ahir vaig estar malalta. 4 dolent -a, desagradable. ¡Vaya día más malo he tenido!, quin dia més dolent que he tingut! 5 [dificultoso] difícil. Es malo de explicar, és difícil d'explicar. 6 [no hábil, no apto] dolent -a. Esta herramienta es mala para hacer agujeros, aquesta eina és dolenta per a fer forats. 7 [muchacho travieso] dolent -a, entremaliat -ada, indòcil. Pórtate bien y no seas malo, fes bondat i no siguis dolent. 8 a malas a males (o a les males). 9 estar de malas [en el juego] estar de pega, no tenir sort. 10 estar de malas [de malhumor] estar de mala lluna (o de futris). 11 estar de malas con estar de punta amb, estar renyit amb. 12 lo malo es que l'inconvenient és que, llàstima que. 13 malo de de mal. Un trabajo malo de hacer, una feina de mal fer. 14 malo será que... mal serà (o anirà) que..Malo será que hoy no terminemos el trabajo, mal serà que no acabem avui la feina. 15 más vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas per força. Por las malas no le haréis comer, no el fareu menjar, per força. 19 por las malas o por las buenas p fr tant sí com no, de grat o per força. 20 ser malo de [costoso] fer de mal. Es malo de decir, fa de mal dir. m 21 [diablo] esperit maligne, maligne. 22 [en una narración, película] dolent. En las películas siempre pierde el malo, a les pel·lícules sempre perd el dolent.. interj 23 malament!, malament rai! |
74.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hospital. paroxíton, mot pla. proparoxíton, mot esdrúixol. arcaisme, mot desusat. neologisme, mot de formació nova. tecnicisme, mot tècnic. mot savi, mot manllevat al llatí o al grec. homònim, dit de dos o més mots que es pronuncien igual. "Massa" i "maça" són mots [...]
|
75.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas [...]
|
76.
aptitud
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
És un geni de l'arquitectura. do. Aquest home té un do per a la música. facilitat. Té una gran facilitat per a dibuixar. capacitat. És una dona de molta capacitat. facultats(en pl.) estofa. Té tota l'estofa d'un savi. Cp. idoneïtat, habilitat [...]
|
77.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El [...]
|
78.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cotó, estas cortinas son de algodón. 29 ésser de [pertànyer] ser de. Aquest cotxe és del meu pare, este coche es de mi padre. 30 ésser de [ser propi de] ser de, ser propio de. Aquestes paraules són d'home savi, estas palabras son de hombre sabio. 31 ésser de massa (o ésser sobrer) [sobrar] estar de más [...]
|
79.
ser 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
meu pare. 39 ser de ésser de, ésser propi de. Es de hombre sabio, és d'home savi. 40 ser de ésser-ne de. Fíjate cómo es de listo, fixa't que n'és (o si n'és), de llest. 41 ser de [deber] caldre. Es de creer, cal creure-ho. Es de creer que, cal creure que. 42 ser de fer-se'n, deure-se'n haver fer. ¿Qué [...]
|
80.
imitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer, imitar algú en la seva manera d'ésser. Fer el ric. Fer el savi. Fer el generós. mimar, imitar algú o alguna cosa, especialment en els gests, etc. contrafer, imitar il·lícitament l'obra d'altri; imitar fraudulentament un objecte, esp. xecs, bitllets de banc, signatures, etc. falsificar [...]
|