agressiu impetuós forcívol, fet per la força. dràstic(dit esp. d'un purgant), que obra violentament i ràpidament. També fig. furiós desencadenat terrible frenètic(dit dels sentiments) brutal(esp. caràcter) ferotgeo salvatge(fig.) vehement virulent(escrit, discurs, etc.) rude(dit d'un combat [...]

encara és tendra. Verd. Aquesta llenya és massa verda: no cremarà bé.. 2 Sense suc. eixut malsucós 3 Fig. magre. 4 brusc. Una resposta brusca. rude. Maneres rudes. desamorós desairós 5 insensible, mancat de sensibilitat. Un cor insensible. dur de pedra Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

salvatge. inculte 5 (Dit hiperb. d'una persona sense cultura, poc educada, poc amable, etc.) esquerp isard feréstec agrest, mancat d'urbanitat. rude descortès inurbào incivil insociable insuportableo insofrible intractable misantrop viure com un os (o com una ostra) ésser un mussol, un solitari. 6 [...]

. acre. Una olor acre. irritant 5 Fig. Dit de la persona que té un tracte poc polit, tot el contrari de suau. esquerp rude aspriu escrú vinagrós. Un home vinagrós. dur càustic adust eixut brusc malagradós malamorós Cp. salvatge, brutal, grosser, rústic 6 abrupte, difícil. 7 Ésser aspre: Asprejar [...]

(tasca, treball, camí, etc.) rude(treball, temps, etc.) aspre(camí, pujada, etc.) entrebancós, ple d'entrebancs, de dificultats. Una empresa entrebancosa. travessós, íd. ímprobeo improbiós(treball, empresa) esgotador escrú, ardu, dur, aspre. ésser costeruda(una cosa), ésser difícil de fer. costar [...]