121.
Ortografia de r i rr / r i rr en compostos i derivats
Font
Fitxes de l'Optimot
; Adriana, Silvestre, etc.
El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:
A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.
Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.
Entre vocals: arran, arreu, barri [...]
|
122.
esteganografia i criptografia
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Aquests dos termes, esteganografia i criptografia, són sinònims en llengua general segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Ara bé, en àmbits molt especialitzats entre l'un i l'altre es pot distingir un matís important.
Així, el terme esteganografia designa el conjunt de tècniques [...]
|
123.
llanterna i lot
Font
Fitxes de l'Optimot
Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple:
Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
|
124.
lliurable i entregable
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
|
125.
parlar-ne i parlar-ho
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies [...]
|
126.
privadesa i privacitat
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Dret
Amb els mots privadesa i privacitat es pot designar la condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de la persona afectada.
De tota manera, en altres casos són més adequats els mots [...]
|
127.
consubstancial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
|
128.
Sigles: gènere i nombre
Font
Fitxes de l'Optimot
, malgrat que s'utilitzen amb l'article en plural (els EUA, les TIC).
3. Sigles que es formen a partir de sintagmes en singular i que equivalen a un nom propi. Aquestes sigles no tenen flexió de nombre perquè designen entitats úniques. Per exemple: l'ONU, la CCMA.
Encara en relació amb el nombre de les [...]
|
129.
Com es diu 'y pico' en català? / i tants, i pocs, i escaig
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
sentit1
|
130.
sentit 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. sentit figurat Sentit metafòric d'un mot. sentit literal Sentit que posseeix una locució o un gir atenent als significats individuals i a la combinació dels seus components. sentit propi Significat originari d'un mot, en oposició a altres significats. sentit recte Sentit primitiu d [...]
|