41.
esposar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 casarse con, contraer matrimonio con. L'Ignasi esposà la Mercè, Ignacio se casó con Mercedes. v pron 2 [prometre's] desposarse, contraer esponsales. 3 [casar-se] desposarse, casarse. [...]
|
42.
es 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[i les formes se davant d'un altre pronom, -se darrere verb, s' davant verb començat en vocal o h i davant dels pronoms hi, ho, 's darrere verb o pronom acabats en vocal, -s' darrere verb i davant dels pronoms hi, ho] pron pers refl de 3a pers 1 se. Es pentina a cada moment, se peina a cada [...]
|
43.
aquedar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [recloure's de nit a casa] recogerse. [...]
|
44.
moixera
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot 1 [Sorbus aria] mostellar m, serbal m blanco. 2 moixera de guilla [S. aucuparia] serbal de los cazadores, azarollo. 3 moixera de pastor [S. torminalis] mostajo, serbal silvestre, sorbo silvestre. [...]
|
45.
remissió
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [perdó] remisión. La remissió dels pecats, la remisión de los pecados. 2 [dilació] remisión, dilación. 3 [acció de remetre's] remisión. 4 [en un escrit] remisión. 5 med [de la febre] remisión. [...]
f 1 [perdó] remisión. La remissió dels pecats, la remisión de los pecados. 2 [dilació] remisión, dilación. 3 [acció de remetre's] remisión. 4 [en un escrit] remisión. 5 med [de la febre] remisión. |
46.
mogut
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-uda adj 1 movido -da. 2 anar (o estar) mogut fig i fam [excitat sexualment] ir caliente (o salido). f 3 [acció de moure's] movimiento m. 4 [acció de partir] salida, partida, marcha. [...]
|
47.
bromall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [núvol o boira que s'esvaeix] bruma f, neblina f. [...]
|
48.
obstinar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron obstinarse. S'obstina a negar-ho, se obstina en negarlo. [...]
|
49.
deseiximent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de relacions] ruptura f. 2 [sortida airosa] desenvoltura f, maña f, habilidad f, soltura f. 3 [acció de desprendre's] desprendimiento. 4 hist i dr [d'un vassall] retractación [del juramento de fidelidad] f. [...]
|
50.
adir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 avenirse, pegar intr. Aquests dos colors no s'adiuen, estos dos colores no se avienen. 2 adir-se amb ir con, pegar con. 3 no s'hi adiu no pega [con él, ella, ello]. [...]
|