131.
forcadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura de dues coses o parts que se separen com les dues puntes o branques d'una forca. La forcadura entre el polze i l'índex. La forcadura de les cames. [...]
|
132.
acordança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'acordant. L'acordança d'aquestes dues qualitats. [...]
|
133.
antagònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que denota o implica antagonisme. Són dues doctrines antagòniques. [...]
|
134.
aporema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raonament sense sortida lògica, perquè inclou dues proposicions contradictòries. [...]
|
135.
bes-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'dues vegades'. Ex.: besavi, bescavar. [...]
|
136.
bimembre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té dos membres o dues parts. Període bimembre. [...]
|
137.
bitonalitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presència simultània de dues tonalitats en una composició musical. [...]
|
138.
bran
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espasa que se solia manejar amb les dues mans. [...]
|
139.
cametó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que uneix les dues camelles d'una arada. [...]
|
140.
canar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai estret que es deixa entre dues cases veïnes. [...]
|