Resultats de la cerca frase exacta: 110
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
perdre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 extraviar-se-li (a algú una cosa), perdre-la. experimentar la pèrdua (d'una cosa) (dit només de les coses d'importància) desaprofitar(una ocasió), perdre-la. escolar-se, perdre sang. esbarriar(≠ esgarriar), deixar una cosa en un indret on és difícil de retrobar. perdre bous i esquelles [...]
1 extraviar-se-li (a algú una cosa), perdre-la. experimentar la pèrdua (d'una cosa) (dit només de les coses d'importància) desaprofitar (una ocasió), perdre-la. escolar-se, perdre sang. esbarriar (≠ esgarriar), deixar una cosa en un indret on és difícil de retrobar. perdre bous i esquelles, perdre-ho tot. esgarriar, fer que es perdi algú, alguna bèstia. 2 abs. → buidar-se, descolorir-se. 3 Ésser vençut. sucumbir. 4 (perdre's pron.) → desencaminar-se, corrompre's. marrar el camí, perdre'l agafant-ne un altre que fa marrada. Hem marrat el camí, i per això hem fet tard. descaminar-se, perdre el camí, en sentit propi. 5 → desaparèixer. 6 No emprar útilment. desaprofitar malversar (fig.). Malversar el temps. musar (intr.), perdre el temps en coses que no s'ho valen. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
2.
perdible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdedor, que es pot perdre. perdedíso perdedor, que és fàcil de perdre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
desmaiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. descoratjar-se. 2 (desmaiar-sepron.) esvanir-se defallir esmortir-se(≠ esmorteir-se) tenir un treball tenir un tropell perdre els sentits perdre el coneixement tenir un accident perdre el món de vista perdre la tramuntana de vista(expressió mallorquina. Alc.) Cp. estabornir: fer [...]
|
|
4.
desorientar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 despistar desconcertar fer perdre la carta de navegar 2 (desorientar-sepron.) no saber per quina mar hom navega perdre la carta de navegar anar a la deriva perdre el quest, perdre tota noció del camí a seguir per a la consecució d'una cosa. esborneiar-se desesmar-se despistar-se no saber (algú [...]
|
|
5.
desacostumar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desavesaro desvesar fer perdre l'avés deshabituar desenllaminir desenllepolir desengormandir 2 (desacostumar-sepron.) perdre l'avés Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
descompondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(descompondre'spron.) (una persona) perdre el control de si mateix perdre els estreps perdre la continença trastornar-se perdre la serenitat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
atordir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]
|
|
8.
serenitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Perdre la serenitat: Perdre el cap. Perdre els estreps. Perdre la serva. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
desconcertar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
|
10.
extraviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desencaminar, perdre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 extraviar-se-li (a algú una cosa), perdre-la.
experimentar la pèrdua (d'una cosa) (dit només de les coses d'importància)
desaprofitar (una ocasió), perdre-la.
escolar-se, perdre sang.
esbarriar (≠ esgarriar), deixar una cosa en un indret on és difícil de retrobar.
perdre bous i esquelles, perdre-ho tot.
esgarriar, fer que es perdi algú, alguna bèstia.
2 abs. → buidar-se, descolorir-se.
3 Ésser vençut.
sucumbir.
4 (perdre's pron.) → desencaminar-se, corrompre's.
marrar el camí, perdre'l agafant-ne un altre que fa marrada. Hem marrat el camí, i per això hem fet tard.
descaminar-se, perdre el camí, en sentit propi.
5 → desaparèixer.
6 No emprar útilment.
desaprofitar
malversar (fig.). Malversar el temps.
musar (intr.), perdre el temps en coses que no s'ho valen.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana