FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 embogir pertorbar trastocar trastornar el cap (o l'enteniment) o simplement trastornar testavirar guillar fer girar el cervell alienar fer perdre el seny (o la raó, o l'enteniment) enfuriar, fer tornar com boig per la ira. esborneiar(Alc.), íd., per una passió. 2 (enfollir-sepron.) tocar-se [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, en sentit psicològic, coneixement intuïtiu que l'esperit té de la seva pròpia existència. Quan l'home dorm, perd la consciència dels seus actes. esma, estat conscient; noció d'allò que ens succeeix. El nen va caure i va perdre l'esma. sentits, en certes frases. Morir amb tots els seus sentits [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. desesperar. Ja desesperàvem de poder sortir aquest cap de setmana. desconfiar veure-ho negre. Em semblava que no es podia obtenir allò: ho veia molt negre. perdre l'esperança 2 v. tr. fer perdre les esperances(a algú) segar les esperances(d'algú) treure-ho del cap(a algú) Manuel [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marejar(fig.) posar (a algú) un cap com un tabal (o com uns tres quartans) 2 (atabalar-sepron.) perdre el cap perdre la carta de navegar esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, etc. atordir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (un cavall) córrer. desenfrenar-se 2 (una persona) parlar. malparlar anar-se'n de la llengua renegar perdre els estreps Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amollir marfondir-seo marfondre's, perdre el vigor, les forces. esllanguir-se consumir-se vanejar(v. intr.). Li vanejaven les mans. debilitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esbafar-se esbraveir-se, perdre (un vi, una essència, etc.) la força, l'olor, etc. esbafegar-se evaporar-se(fig.) 2 Fig. desfogar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
