FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Refusar. 3 (consentir-sepron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament. escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar. crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc. carafeixar-se(ant.), consentir-se [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 extingir sufocar, apagar impedint l'entrada de l'aire. Sufocar un incendi. ofegar. Ofegar el foc amb centra. amortaro amortir. L'aigua amorta el foc. acugular, esmorteir el foc dificultant l'accés de l'aire. abaixar, fer perdre intensitat el foc. matar(fig.). Matar el foc amb una galleda d [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Alterar quelcom en la seva forma. desformar, fer perdre a una cosa afaiçonada la forma que hom li havia donat. És, per tant, de sentit més estret que deformar. desfigurar(->) guerxar deprimir, deformar produint un enfonsament en una superfície. El cop va deprimir els ossos del crani. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, florir l'olivera. Cp. espigar, espiguejar o espigar-se: treure espiga els cereals, treure l'espigall o espigó la col, etc. Ant. Desflorir-se. Perdre la flor. 2 Fig. prosperar. 3 (florir-sepron.). Cobrir-se d'una capa de vegetacions criptogàmiques (el formatge, altres aliments, etc.). picar-se [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
respir, esp. en sentit fig. No tenir un moment de respir. anhelació, respiració curta i ràpida. dispnea(tèc.), anhelació. ofeco embufec(≠ esbufec), respiració dificultosa. Patir d'ofec. apnea(tèc.), suspensió de la respiració. bleix, respiració cansada. alè. Perdre alè. sobrealè [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la tórtora i el colom. escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu. ratxar, cantar el perdigot. Ant. Descantar-se: perdre, un ocell, el cant. 3 celebrar, lloar. 4 Fer cantar algú, fer-li dir el que volia tenir secret: Tocar el botet(a algú). [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
èxit. restar amb un pam de nas tornar-se aiguapoll(una cosa), no reeixir. anar-se'n al cel(una empresa), no reeixir. tornar-se el porc truja, fracassar, un negoci, etc. perdre el capítol, fracassar en la consecució d'allò que es disputa entre molts. trencar-se el coll, fracassar completament en un [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
blats, les hortalisses, etc. atapeir 2 (aixafar-sepron.) quedar fet una truita fer-se una coca 3 Fig. Fer perdre del tot la força física o moral. abatre, desconcertar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Sortir un líquid del recipient. vessar-se. 2 v. intr. Un recipient, deixar escapar el líquid. perdre. Aquest càntir perd. regalar. Aquesta gerra regala. regalimar, fer regalims un líquid que regala. sobreeixir, vessar-se de massa ple. L'olla sobreïx. escolar-se. La gerra s'ha [...]
