FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que serveix per a subjectar la pena de l'antena d'una vela llatina durant les empopades. Cap o cable que evita que un puntal de càrrega es desplaci lateralment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a subjectar peces que s'hagin de picar o treballar amb l'aixa. Suport auxiliar de ferro d'alçada graduable que serveix per a sostenir o subjectar les peces llargues que s'han de treballar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèrcol de ferro, de fusta flexible o altre material amb què hom subjecta i estreny les dogues d'una bota, les posts d'un embalatge, etc. Cinta d'acer laminat o de material sintètic que es fa servir per a subjectar embalatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de pell suau usada per a tapar-se i subjectar el bigoti quan s'és al llit o a casa. Tros de cuir, etc., que es posa a la punta del calçat per a reforçar-lo o adornar-lo. Compàs emprat per a traçar circumferències de diàmetre petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit objecte metàl·lic o d'altra matèria, que fa molla pel fet d'estar doblegat sobre ell mateix i que serveix per a subjectar papers, cabells, roba, etc. Accessori acoblat als pedals de la bicicleta que subjecta el peu al pedal per mitjà d'una corretja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fermall decoratiu amb agulla i topall de retenció, fet generalment de bronze, usat en l'antiguitat per a subjectar peces de vestir. Peroné . Apèndix lateral, en forma d'ansa, que apareix a l'indret de cada septe en les hifes dicariòtiques de molts fongs basidiomicets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous. En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l'antena, la verga o la botavara. Fixar fortament (l'àncora d'una embarcació) al fons. Afermar 2 1. Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l'abordatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligada que es fa amb una o més benes per aguantar en el seu lloc un apòsit o una fèrula o per protegir i subjectar una part del cos. embenat de guix Embenat inamovible que es fa amb una bena impregnada d'una solució de guix que posteriorment se solidifica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Travesser de fusta o de ferro de l'arada antiga, que subjecta el dental a la cameta i serveix per a graduar l'angle que formen aquestes peces. Travesser que, juntament amb altres, serveix per a unir i subjectar les dues bigues o cuixes de la curenya d'alguns canons antics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò amb què es ferma o lliga alguna cosa. Conjunt de dues peces d'or o d'un altre material, una de les quals té un ganxet o pua que es fica en un forat, anell, etc., de l'altra i serveix per a subjectar dues vores de vestit o com a ornament. [...]
