FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que, passant per sota la barba, serveix per a subjectar un casc, un elm, etc. Corretja de la brida que estreny les barres del cavall i serveix per a dominar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regla a seguir en fer alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment, etc. Procedir segons les normes, sense norma. Seguir, transgredir les normes. Normes de conducta. Prendre norma d'algú. Servir de norma. Precepte referit al bon ús fonètic, morfològic, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vestidura del gran sacerdot israelita, en forma de bossa i penjada damunt del pit. Creu que com a insígnia pontifical porten penjada sobre el pit els bisbes i altres prelats. Fermall en forma quadrangular utilitzat antigament per a subjectar la capa sobre el pit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseir a fons (una ciència, un art, una llengua). Ell domina la química. Subjectar, contenir, reprimir. Dominar els seus sentiments. No deixar-se dominar per la ira. No sap dominar-se. Un lloc, un edifici, un accident geogràfic, ultrapassar en alçària els altres que l'envolten [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferma. Una convicció ferma. Una ferma resolució. fer ferm Lligar, cordar, subjectar, etc., d'una manera segura i sòlida una cosa. Han fet ferma la corda on s'agafaran. Que indica fermesa. Parlar amb veu ferma. Un posat ferm. ferms! En la milícia, veu de comandament donada a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de ferro que serveix per a ajuntar dues coses, dos fragments, per a subjectar l'objecte que hom treballa, etc. Una gafa d'estrènyer. Filferro, vareta, etc., fixat a un objecte i que serveix per a agafar-lo a un suport. Unes ulleres amb gafes. gafa de baixant Argolla proveïda d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, per a subjectar. llaç escorredor Llaç format per una corda que es fa passar per un ull o una anella que ella mateixa porta en un dels caps, la baga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja d'un casc, d'una gorra, etc., que, formant parell amb una altra, serveix per a subjectar-lo i defensar la cara. Corretja de la brida que passa per damunt de les galtes del cavall per tal de subjectar el fre. Peça de protecció que hom disposa entre les mandíbules d'un caragol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavall jove. Cavallet de fusta en què es posava la persona que havia d'ésser sotmesa a certes tortures. Aparell a manera de gàbia gran de fusta per a subjectar els cavalls o altres animals quan no es volen deixar ferrar o guarir. Aparell constituït per un tronc amb dues [...]
