1.
malaconsellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar mals consells (a algú). El van malaconsellar, i això el va perdre. [...]
|
2.
malaconsellar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
malaconsellar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr aconsejar mal, dar malos consejos a. [...]
|
4.
aconsellar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fig.), recomanar o aconsellar els altres, en general. Predica l'estalvi, però ell té la mà foradada. malaconsellar, aconsellar malament. Cp. insinuar, apuntar Ant. Desaconsellar. Desconsellar. 2 (aconsellar-sepron.) prendre consell prendre parer(d'algú) consultar assessorar-se demanar consell [...]
1 consellar recomanar. Li vaig recomanar que fos prudent. exhortar, induir a fer una cosa amb paraules persuasives. assessorar, donar consell, com a assessor, a algú. avisar. Jo l'he avisat, però no me'n fa cas. advertir, aconsellar amb amenaça. Prou l'advertim, però ell se'n riu. predicar (fig.), recomanar o aconsellar els altres, en general. Predica l'estalvi, però ell té la mà foradada. malaconsellar, aconsellar malament. Cp. insinuar, apuntar Ant. Desaconsellar. Desconsellar. 2 (aconsellar-se pron.) prendre consell prendre parer (d'algú) consultar assessorar-se demanar consell © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |