Resultats de la cerca frase exacta: 66

11. fembra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Femella 1. Dona. àvol fembra [o fembra comuna, o fembra pública, o fembra vil, o folla fembra, o mala fembra] Prostituta.  [...]
12. vilment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera vil. [...]
13. indigne -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és digne d'alguna cosa o d'algú. Ets indigne que et perdonin. Aquest fet és indigne de vós. No gens digne, vil, roí. És un home indigne. És una acció indigna. [...]
14. xurma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de galiots d'una galera. Conjunt de gent baixa, vil. [...]
15. pària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'una casta baixa de l'Índia meridional. Persona que és tinguda per vil i és exclosa dels avantatges dels quals gaudeixen els altres. [...]
16. egoisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excessiu amor de si mateix que fa atendre únicament a l'interès propi àdhuc en dany d'altri. És d'un egoisme feroç. Un vil egoisme. [...]
17. baixesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de baix en sentit figurat. La baixesa de la seva naixença. Baixesa de sentiments. Acció baixa, vil. Fer baixeses. Fer traïció a un amic és una baixesa. [...]
18. injúria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria. Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps. [...]
19. escòria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'expulsió dels gasos en el moment del refredament, cosa que li dona una densitat baixa i una superfície aspra eriçada d'arestes i de punxes. La part més vil. L'escòria de la societat.  [...]
20. escuma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formen la part considerada més vil d'una classe, d'una corporació, etc. L'escuma de la societat. escuma de mar Sepiolita. [...]
Pàgines  2 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>