FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat dels cossos de conduir la calor, l'electricitat. La conductivitat del coure per a l'electricitat. Mesura de la capacitat de conducció elèctrica d'una substància o de la solució d'una substància, igual a la densitat de corrent que hi circula quan s'hi aplica un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capacitat natural o adquirida per a certes coses. Tenir talents diversos. És un home de talent. Disposició d'ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa. Fer una cosa de mal talent. Gana 2. Més val talent que pa de forment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comportament social. Nen, que no t'han educat, a casa? Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat). Educar el gust artístic. Educar l'oïda dels estudiants de música. Educar la voluntat. Acostumar (un animal) a actuar d'una manera determinada. Educar un gos. Habituar (un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recórrer a l'experiència o a l'aprenentatge. Tots els animals tenen l'instint de la pròpia conservació. L'instint de l'abella, de la formiga. Fer una cosa per instint. Capacitat d'intuir. Tenir instint per a la política. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de mòbil. Capacitat d'una persona per a moure's i desplaçar-se. Grau de mobilitat. Persona amb mobilitat reduïda. mobilitat social Qualitat dels individus, les famílies i els grups socials en virtut de la qual aquests passen d'una posició social a una altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ponderació mental. Un home de seny. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen de seny. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest xicot! No estar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat conferida a algú per a tenir cura de la persona i els béns de qui, per ésser menor d'edat o altra causa, no té completa capacitat civil. Tutoria. Sistema de govern d'un territori per part d'una potència administradora fins que aquest estigui en condicions d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar la capacitat (d'un receptacle, d'un buit). Omplir fins a la meitat una garrafa. Aquesta feina m'omple tots els matins. Això omple les meves esperances, les meves aspiracions. omplir el cap a algú Atabalar-lo contant-li, explicant-li, etc., un munt de coses. omplir el pap [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desproveït d'humitat, estèril, sense vegetació. Una terra àrida. Desproveït d'amenitat. Estil àrid. Grans de cereals i de llegums, com el blat, la civada, els cigrons, que es mesuren amb mesures de capacitat. Sorra, palets, graveta o grava que actua com a element no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alè Reposar abans de reprendre un treball, una activitat, un esforç, etc. no fer un alè d'aire No córrer gens de vent. tenir l'alè llarg Aguantar molt temps sense respirar. Capacitat de sostenir un esforç. Es necessita molt d'alè per a traduir aquest poema. alè de [...]
