Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple:
camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient, el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...
En [...]
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa o representa un nombre. Lletres numerals. Adjectius numerals. Quantificador numeral. Conjunt de lletres o números utilitzats com a indicatiu d'un vaixell. [...]
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per [...]
Hi ha sigles que incorporen una o més xifres, anomenades sigles alfanumèriques. Per exemple:
R19
G7
La unió d'una inicial o una sigla amb una xifra de vegades es marca amb un guionet:
C-58
1-0
Per decidir si escriure la sigla amb guionet o sense cal tenir en compte les indicacions següents:
? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que per la seva multiplicació produeix un augment quantitatiu. Que indica el nombre de vegades que s'augmenta una entitat. Els numerals multiplicatius doble, triple i quàdruple. [...]