Resultats de la cerca frase exacta: 229

101. 'pirar' o 'pirar-se-les'? / Verbs amb pronom feble de complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
El verb pirar significa 'anar-se'n, fugir' i s'usa habitualment en un registre col·loquial. Per exemple: Em sembla que aquí fem nosa, així que pirem! Amb aquest mateix sentit, també s'utilitza la forma pirar-se-les (o pirar-me-les, pirar-vos-les, etc.), en què els pronoms formen part del verb [...]
102. boca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú a la boca una expressió. anar de boca en boca [o córrer de boca en boca] Una nova, circular. anar de boca en boca [o córrer de boca en boca] Quelcom, ésser objecte d'enraonies. anar-se'n de la boca Dir allò que convenia callar. boca què vols, cor què [...]
103. barri
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'una masia] patio. 2 [tanca] verja f, cancela f. 3 [en un poble, ciutat] barrio. Barri de barraques, residencial, barrio de chabolas, residencial. 4 anar-se'n a l'altre barri fig [morir] irse al otro barrio. 5 barri antic (o vell) barrio viejo, casco antiguo.  [...]
104. portant
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m i f 1 [que porta] portador -ra. Els portants del tàlem, los portadores del palio. m 2 [del Sant Crist] crucero. 3 [dels passos de Setmana Santa] costalero. 4 [ambladura] portante, ambladura f, paso de ambladura. 5 agafar el portant [anar-se'n] tomar el portante.  [...]
105. pique (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
echar a pique mar [una empresa] enfonsar, arruïnar. 10 irse a pique [buque] anar a pic, anar cap a fons, enfonsar-se. 11 irse a pique [fracasar] anar-se'n a l'aigua (o a can Pistraus). 12 irse a pique [arruinarse] acabar en la misèria, anar a mal borràs, anar-se'n al cel.  [...]
106. ensorrar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 colgar, enfonsar, abatre. 2 (ensorrar-sepron.) enfonsar-se(->) esfondrar-se entrar-se'n anar-se'n a terra esbaldregar-se, ensorrar-se en part una paret, un marge. caure Cp. esllavissar-se, cedir 3 Fig. arruïnar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
107. acopar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cloure] cerrar. 2 [podar] acopar. 3 [un buc] aplastar [por presión lateral]. 4 mar acopar. 5 acopar-li fam [anar-se'n] marcharse. v pron 6 bot [cloure's] cerrarse. Acopar-se una flor, cerrarse una flor. 7 bot [formar copa] acopar intr. 8 agr [una col, un enciam] repollarse.  [...]
108. aigua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sucumbir a dificultats econòmiques. anar-se'n a l'aigua Un negoci, un projecte, fracassar. L'empresa familiar se'n va anar a l'aigua i es va quedar sense feina. fer aigües una nau Entrar-hi l'aigua. fer aigües algú Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una [...]
109. ajornament
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allarg. Anar-se'n un afer en allargs. prolació dilació demorao demorança remissió, acció de diferir. retardament(≠ retard) allargament temporització, acció de diferir per esperar un moment més favorable. suspensió, ajornament momentani. perllongament Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
110. comiat
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Salutació en anar-se'n. adeu(->) acomiadament benanada. Li donaren la benanada. 2 Prendre comiat: Acomiadar-se(->) Donar comiat: Acomiadar(->) 3 Rescissió d'un contracte. acomiadament desnonament(d'un lloguer) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
Pàgines  11 / 23 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>