FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a algú Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, un guisat, etc. anar-se'n amb les mans al cap [o tornar-se'n amb les mans al cap] Sortir malament d'un afer. anar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.) [o tornar-se'n amb les mans buides [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a veure. Paradís, sojorn dels benaventurats. Guanyar el cel, la glòria del cel. Pujar-se'n al cel l'ànima d'un infant mort. El regne dels cels. Que al cel sia! anar-se'n al cel Una empresa, una societat, etc., fracassar, dissoldre's. ésser al cel [o estar al cel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Navegar a la vela. anar a la vela Estar embriac. anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles. anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar. fer-se a la vela Anar-se'n. prendre vela [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l'activitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-se'n a dormir. Posar-se a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit d'un son, en un son [...]
