Actualment, el topònim oficial de la capital de l'illa de Mallorca és Palma.
La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de [...]
actualitzar, es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta).
A inici de mot s'escriu sempre z: zebra, zero, zig-zag, zona; Zacaries, Zúric, etc.
Entre vocals s'escriu:
s en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, gasela, hisenda, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió; Elisenda [...]
senyor degà, senyora degana
La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una disposició addicional tretzena en la qual es determina que les autoritats universitàries rebran el tractament de senyor o senyora [...]
senyor, senyora
La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei
orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una
disposició addicional tretzena en la qual es determina que les
autoritats universitàries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la [...]
Rector Magnífic, Rectora Magnífica
La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una disposició addicional tretzena en la qual es determina que les autoritats universitàries rebran el tractament de senyor o [...]
La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la
Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una
disposició addicional tretzena en la qual es determina que les
autoritats universitàries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la denominació del [...]
'abreuja
juliol: jul.
agost: ag.
setembre: set.
octubre: oct.
novembre: nov.
desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara [...]
Fitxa
6723/3Darrera versió: 11.06.2021
Títol
Abreviatures dels mesos de l'any
Resposta
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:gener: gen. febrer: febr. març: no s'abreuja abril: abr. maig: no s'abreuja juny: no s'abreuja juliol: jul. agost: ag. setembre: set. octubre: oct. novembre: nov. desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.
Un altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:
gener: GN febrer: FB març: MÇ abril: AB maig: MG juny: JN juliol: JL agost: AG setembre: ST octubre: OC novembre: NV desembre: DS
Tenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.
mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal [...]
Fitxa
6723/3Darrera versió: 11.06.2021
Títol
Abreviatures dels mesos de l'any
Resposta
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:gener: gen. febrer: febr. març: no s'abreuja abril: abr. maig: no s'abreuja juny: no s'abreuja juliol: jul. agost: ag. setembre: set. octubre: oct. novembre: nov. desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.
Un altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:
gener: GN febrer: FB març: MÇ abril: AB maig: MG juny: JN juliol: JL agost: AG setembre: ST octubre: OC novembre: NV desembre: DS
Tenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.