Resultats de la cerca bàsica: 478
|
81.
Femení de músic: la músic o la música?
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu músic, música, amb el significat de 'persona que compon, dirigeix i interpreta obres musicals', presenta flexió de gènere. Per exemple:
La germana de Mozart va ser música també.
Les músiques van interpretar obres de Toldrà.
[...]
|
|
82.
eix 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alhora suporta esforços parcialment de torsió i eventualment de flexió. Recta que travessa un cos o un sistema segons unes propietats determinades. eix cristal·logràfic Eix de coordenades no coplanari que, en nombre de tres, és usat per a determinar la posició d [...]
|
|
83.
corda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de parlar: té corda per a tota la tarda. donar corda a algú que parla Incitar-lo a prosseguir parlant, seguir-li la veta. Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota els baus, descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal. Vorera [...]
corda
|
|
84.
moment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recta del moment del vector respecte a un punt qualsevol de la recta. moment de flexió Moment flexor. moment de torsió Conjunt de dos moments iguals i oposats que produeixen un esforç de torsió. moment dipolar Donada una distribució de càrregues elèctriques en [...]
|
|
85.
Femení de gerent: la gerent o la gerenta?
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu gerent, gerenta serveix per designar la persona que dirigeix els afers i porta la firma d'una societat o empresa mercantil o bé la persona que s'ocupa dels afers econòmics d'una entitat que no cerca el lucre. Aquest substantiu presenta flexió de gènere. Per exemple:
Les gerentes de [...]
|
|
86.
plural d'adjectius acabats en -aç, -iç i -oç / plural dels adjectius eficaç, feliç i feroç
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
eficaç
eficaç
eficaços
eficaces
feliç
feliç
feliços [...]
|
|
87.
flexionar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Fer una flexió. [...]
|
|
88.
flexional
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Caracteritzat per la flexió. [...]
|
|
89.
flexional
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Relatiu o pertanyent a la flexió. [...]
|
|
90.
fondu [fr]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Flexió de la cama de suport. [...]
|
corda
1 1 f. [LC] [ED] [IT] [AGP] Reunió de cert nombre de fils de cànem, d'espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant un cos cilíndric, flexible, d'un gruix variable. La corda del pou. Lligar algú amb una corda. Una escala de corda. Pujar, estirar, una cosa amb una corda. Saltar a la corda. Corda d'amidar. Una corda per a cobrar l'ormeig.
1 2 [LC] [IT] corda de nusos Corda en què de distància en distància s'han fet nusos per a facilitar d'enfilar-s'hi al llarg.
1 3 f. [SP] En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en un cordill gruixut i flexible, de cànem o sintètic, i de longitud proporcional a l'alçada de la gimnasta.
2 1 f. [LC] [DE] [SP] Corda feta de cànem, de crin, de tripa o de material sintètic que es col·loca entre els dos extrems d'un arc o d'una ballesta que, tensant-la, serveix per a projectar les sagetes.
2 2 f. [LC] [SP] Fil tibant, generalment de niló o de budell, que encreuat amb d'altres forma el cordatge d'una raqueta de tennis.
3 1 f. [LC] [MU] Corda elàstica, allargada i de diàmetre regular, tesada entre dos punts, emprada en els instruments cordòfons, que es fa vibrar polsant-la, fregant-la amb un arquet o percudint-la. Les cordes d'una guitarra, d'un violoncel. Instrument de corda. Les cordes altes, les cordes baixes, d'un instrument.
3 2 f. [MU] Grup d'instruments de l'orquestra simfònica format per violins, violes, violoncels i contrabaixos.
3 3 f. [MU] Grup de cantants segons la veu que interpreten quan canten en un cor. La corda de tenors de l'orfeó.
3 4 [LC] anar fora de corda Anar fora de seny, ple d'exaltació passional, principalment d'ira, però també d'alegria, d'entusiasme, etc.
4 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Estructura anatòmica prima i flexuosa semblant a una corda.
4 2 [LC] [MD] [ZOA] corda vocal Replec muscular de la laringe que, quan és posat en contacte amb el seu parell, vibren l'un i l'altre al pas de l'aire expirat i produeixen la veu.
5 1 f. [IMI] [LC] Part propulsora del mecanisme d'un rellotge i d'altres mecanismes semblants. Donar corda a un rellotge, a una joguina, a una capsa de música. Tenir corda un rellotge. Acabar la corda un rellotge.
5 2 f. [LC] per ext. Mentre l'escolteu, no pararà pas de parlar: té corda per a tota la tarda.
5 3 [LC] donar corda a algú que parla Incitar-lo a prosseguir parlant, seguir-li la veta.
6 1 f. [TRA] Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota els baus, descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
6 2 f. [SP] Vorera que delimita el perímetre interior d'una pista d'atletisme, d'un velòdrom, etc., i en determina la longitud.
7 f. [LC] [MT] En geom., segment de recta que uneix els extrems d'un arc d'una corba. La corda d'un arc de cercle de 60 graus té la mateixa llargària que el seu radi.