11.
reeixir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sortir airós(una persona) sortir bé(una cosa) resultar(usat com a v. abs.), resultar bé o bo. fer fortuna fer forrolla triomfar lluir-se(una persona) fer soroll(fig.) estar en voga ésser moda fer blanc fer furor fer sensació prendre(intr.). És una moda que no ha pres. tenir èxit (o succés [...]
|
12.
tirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imprimir. 6 v. intr. anar. 7 durar, viure. 8 v. tr. transportar, empènyer, estirar, moure. 9 llançar. amollar. Li va amollar un tret. engegar. Engegar un tret a algú. clavar. Li va clavar una pedrada. calar(les xarxes), tirar-les al mar. 10 disparar. Disparar una canonada. Usat com a abs [...]
|
13.
respondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]
|
14.
escriure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
màquina. (Cp. Picar [abs.] Avui he picat deu pàgines.) estenografiaro taquigrafiar xifrar, escriure amb xifra (signes convencionals). 2 guixar. El llapis no guixa. Per anal.: la ploma no guixa. 3 Consignar alguna cosa escrivint. reescriure, tornar a escriure. sobreescriure, escriure l'adreça [...]
|
15.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espatlli. 3 Tractar, el metge, un malalt: curar. 4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar 5 qualificar. donar el títol (o el tractament) de adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de 6 abs. o pron. relacionar-se. intimar(amb algú) alternar. Alterna amb totes [...]
|
16.
mirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esguardar guaitar. Guaita, aquest, quines coses que diu. aguaitar, mirar, esp. des d'un lloc amagat, per sorprendre. guipar(fam.), mirar d'amagat. S'usa també abs. No s'hi val, a guipar! sotjar, mirar algú o alguna cosa estant amatent al que pugui esdevenir-se. fitaro mirar de fit a fit [...]
|
17.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar(intr.), menjar amb avidesa. tragaro dragar. El veiessis com draga! endrapar(fam.) manducar(fam.) ensacar(usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam(en llenguatge [...]
|
18.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta [...]
1 entretancar, tancar a mitges, deixar mig tancat. ajuntar o ajustar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la sense passar la tanca. cloure. Cloure els ulls (o les parpelles). Cloure la boca (o els llavis). Cloure el puny (o la mà). Cloure's una flor. Seria, però, incorrecte de dir cloure el calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar (els ulls), tancar-los. barrar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotar o barrotar, tancar la porta amb el barrot o la barra. embarrar, íd. clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc. obstruir. La boca del port restà obstruïda. opilar, obstruir, esp. en med. obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte. constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els meats (text del segle XV. Alc.) embussar, tancar un obstacle algun conducte. escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí. estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid. condemnar (una porta, una finestra, un camí), tancar-los per sempre. taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant. tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó. segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret. 2 Tancar un espai. enreixar, tancar amb reixes. embarrerar, tancar amb barreres. aparedar acordonar (un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc. tapiar encerclar Cp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes. 3 Tenir dins un lloc tancat algú o alguna cosa. embarrar. Hem embarrat el bestiar. encorralar o acorralar, tancar el bestiar en un corral. establar, íd. a l'estable. apletar, tancar el ramat a la pleta. engabiar encaixonar encambrar, tancar en una cambra. emparedar o aparedar, tancar entre parets. recloure empresonar (→) enclaustrar (Ant. Exclaustrar). consignar. Han consignat la tropa a la caserna. confinar, tancar algú dins un espai limitat. internar, obligar algú a residir en un lloc determinat; també, tancar un malalt en un establiment clos. L'han internat al manicomi. 4 (tancar-se pron.) encauar-se (en sentit propi i fig.) encambrar-se, tancar-se en una cambra. encastellar-se, tancar-se en un castell per resistir a l'enemic; també fig. sobresanar-se, tancar-se, una ferida, abans de guarir. enquistar-se (un tumor, etc.), tancar-se dins un quist. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |