Resultats de la cerca frase exacta: 295
|
101.
engaltar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. Engaltà l'arma, disparà i l'ocell caigué mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i després sempre té problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o envà) per augmentar-ne [...]
|
|
102.
directe -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boxejador llança des de l'altura de l'espatlla, en línia recta contra l'objectiu i amb l'ajut de l'impuls del cos. [...]
|
|
103.
dislocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l'espatlla. S'ha dislocat un peu. Desplaçar (un constituent oracional) a la dreta o a l'esquerra de l'oració de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix [...]
paixtu
|
|
104.
encenalls d'espatlla ibèrica de gla i crostonets de pa de coca amb tomàquet
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
105.
espatlla de cabrit amb puré de patates, ceba cruixent i crostonets de pa torrat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
106.
ast
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de la llança, [...]
|
|
107.
girar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fàstic, provocar nàusees. girar els ulls en blanc Girar-los enlaire de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior. girar la cara a algú Defugir el seu salut, la seva escomesa. girar les espatlles [o girar espatlla] Tombar-se d'esquena a algú. Girà espatlla i se n [...]
|
|
108.
màniga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mànigues. anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa. mànigues a lloure [o mànigues penjants] Mànigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braç. donar llargues [...]
|
|
109.
sarró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l'espatlla per a usos diversos. Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals [...]
|
|
110.
dentat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Que presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc. [...]
|
paixtu
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al paixtu.
2 m. [FL] Llengua indoirànica parlada a l'Afganistan.