FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reemplaçar (una lletra) per un apòstrof. Apostrofar la a de l'article la. Escriure (un mot) reemplaçant una de les seves lletres per un apòstrof. Apostrofar l'article la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document relatiu a la successió d'una persona, que no conté institució d'hereu i que completa o modifica un testament. A l'antiga Roma, tauleta per a escriure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els invasors es llatinitzaren i adoptaren el dret romà. Omplir de llatinismes. Imitar la llengua, l'estil, els costums, etc., llatins. La gent lletrada, en escriure, llatinitzava força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinar el valor (d'alguna cosa) en tal o tal quantitat. La companyia ha xifrat les pèrdues en tres-cents milions. Escriure (un missatge) emprant un codi secret o xifra. Xifrar un despatx. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dictar. Escriure al dictat. Mitja hora de dictat. La cosa dictada, especialment com a exercici escolar. Corregir el dictat d'un alumne. Seguir el dictat o els dictats de la consciència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aportar avenços notables (a una cosa o a una disciplina), millorar-la, perfeccionar-la. Restaurants que cerquen de sofisticar la cuina tradicional. Fer complicat. Un autor que sofistica la manera d'escriure. Usar sofismes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'ànima en tant que vol, en tant que és principi d'activitat. Volença, intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Ha recuperat l'ànim d'escriure. Dona-li ànims, que el veig molt abatut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al lèxic. Conjunt de mots d'una llengua. Cabal, mena, de mots usats per un autor, per una persona, en parlar o escriure. Diccionari, vocabulari, especialment del grec, hebreu o llatí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a parlar i escriure amb una gran puresa de llenguatge. Moviment artístic italià derivat del natzarenisme que preconitzava la inspiració religiosa en l'art i la revaloració del Trecento i el Quattrocento italians. [...]