FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic dels que representen els sons d'una llengua. L'alfabet català consta de vint-i-sis lletres. La lletra inicial d'un mot. lletra dominical Lletra que en el còmput eclesiàstic assenyala els dies de l'any que són diumenges. saber de lletra Saber de llegir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Notació musical amb xifres utilitzada especialment per als instruments polifònics com l'orgue, el clavecí, el llaüt, la guitarra, etc. Conjunt de regles del cant dels antics mestres cantaires. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un acròstic. Versos acròstics. Composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs formen un mot, una frase. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En hist., lletres lliurades, juntament amb el procés original, a qui apel·lava contra una sentència, dirigides a un jutge o a un tribunal superior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra literària o composició poètica en què s'ometen intencionadament totes les paraules en què apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afix que precedeix un radical o un mot. Un prefix àton, tònic. Signe o xifra que, eventualment, precedeix un conjunt de signes o xifres. El 972 era el prefix telefònic de Girona. [...]