D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de [...]
Hi ha alguns fenòmens relacionats amb la vocal àtona que són acceptables en els parlars en què són propis. Els més destacables són els següents:
A la plana de Lleida, la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: baixa, tassa, (jo) cantava, Lleida.
En nord-occidental i en valencià [...]
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
separació de les càrregues elèctriques positives i negatives que componen un medi dielèctric neutre. En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a donar una direcció ben definida al camp elèctric E que caracteritza les ones que formen la radiació. En els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Compleció d'una revolució d'un cos celeste. Període lunar. període d'un reactor Temps necessari perquè la densitat espacial de neutrons d'un reactor nuclear sigui multiplicada o dividida pel nombre e. període de semidesintegració [o període radioactiu] Temps [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]