111.
rosa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de roser. Rosa boscana, salvatge. Rosa de cent fulles. Rosa blanca. Rosa te. Rosa vera. Un pom de roses. Aigua de roses. Essència de roses. Fresc com una rosa. Tenir una rosa a cada galta. no hi ha rosa sense espines No hi ha plaer que no porti aparellada alguna pena. Roser 1 [...]
v tr 1 [tomar] agafar, prendre. Coger con la mano, agafar amb la mà. 2 [agarrar] agafar, agarrar. Coger de la mano, agafar per la mà. Le cogieron por los cabellos, l'agafaren pels cabells. 3 [quitar] agafar, prendre. 4 collir. Ya se ha cogido la uva, ja han collit els raïms. 5 [cazar] caçar, agafar. 6 [coincidir] aconseguir, viure. Cogí la guerra de Cuba, vaig aconseguir la guerra de Cuba. 7 [incorporarse] afegir-se pron, incorporar-se pron. Cogí el curso a mitad, em vaig afegir al curs a la meitat. 8 [llegar] arribar. Cogí la conferencia al final, vaig arribar a la conferència al final. 9 [contratar] agafar. Coger criada, agafar minyona. 10 [alquilar] llogar. 11 [comprender] copsar, entendre. No ha cogido el sentido del párrafo, no ha copsat el sentit del paràgraf. 12 [una emisión] captar. 13 [acostumbrarse] aprendre, assimilar. No tardará en coger nuestras costumbres, no trigarà a aprendre els nostres costums. 14 [notas, apuntes] prendre. 15 [escoger] agafar, triar. 16 [un vehículo] agafar, prendre. 17 fer. Nos ha cogido muy mal tiempo, ens ha fet molt mal temps. 18 agafar. Me cogieron por sorpresa, em van agafar per sorpresa. 19 [sorprender] agafar, atrapar. Le ha cogido la tormenta, l'ha agafat el temporal. 20 [contraer] agafar. Coger un tifus, agafar un tifus. Coger frío, agafar fred. 21 [alcanzar] atrapar, aconseguir. 22 atropellar. Le cogió un tranvía, l'atropellà un tramvia. 23 taurom enganxar, agafar. 24 [los animales] cobrir, muntar. 25 [ocupar] agafar. La cortina coge todo el balcón, la cortina agafa tot el balcó. 26 fig agafar, prendre. Coger las cosas con interés, agafar les coses amb interès. 27 coger de (o por) agafar per. 28 coger de nuevas venir de nou. 29 coger desprevenido agafar desprevingut. 30 coger in fraganti (o en flagrante p fr) agafar en flagrant delicte (o in fraganti). 31 cogerla con prendre-la amb algú. 32 coger por agafar la dèria de, venir les ganes (o la dèria) de. Ahora le coge por cantar, ara ha agafat la dèria de cantar. 33 coger por su cuenta agafar pel seu compte. 34 dejarse coger [ser alcanzado] deixar-se atrapar. 35 dejarse coger [ser engañado] deixar-se enredar. 36 no haber (o tener) por donde coger [algo] no haver-hi per on agafar. 37 no haber (o tener) por donde coger [alguien] no haver-hi per on agafar, ésser d'allò que no hi ha. v intr 38 [arraigar] agafar. El pino coge bien en esta tierra, el pi agafa bé en aquesta terra. 39 pop [caber] cabre. La cama no coge en la habitación, el llit no cap a l'habitació. 40 [un recipiente] tenir capacitat. 41 coger y... pop [para indicar resolución o determinación] sense més ni més. Si no se va, cojo y llamo a la policía, si no se'n va, crido la policia sense més ni més. v pron 42 agafar-se. Cogerse a la barandilla, agafar-se a la barana. 43 [pillarse] enganxar-se. Cogerse la mano en una prensa, enganxar-se la mà en una premsa. |
112.
vida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la vida es perd la vida Expressió que significa que per guanyar-se la vida es perd la salut. Conjunt de tots els éssers vius. vida salvatge Conjunt d'éssers vius que viuen en un estat natural. [...]
|
113.
xantung
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb gates. [...]
|
114.
gall fer comú
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao [...]
|
115.
gall fer becnegre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao [...]
|
116.
avitarda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f ornit [pioc salvatge] avutarda. [...]
|
117.
montaraz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj muntès -esa, salvatge, feréstec -ega. [...]
|
118.
bel·luí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ïna adj [pl: -ïns] [propi d'una bèstia salvatge] bestial, salvaje, feroz. [...]
|
119.
salvatgí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ina adj 1 salvajino -na. f 2 [bèstia salvatge] salvajina. 3 [carn] salvajina. [...]
|
120.
salvaje
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [planta, animal, terreno] salvatge. adj i m i f 2 [rudo, brutal] salvatge. 3 [primitivo] salvatge. Vivir como los salvajes, viure com els salvatges. Ritos salvajes, ritus salvatges. [...]
|