Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influència irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat [...]

Vendre a l'encant. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 encantar. Orfeo encantaba las piedras, Orfeu encantava les pedres. 2 [cautivar] encantar, fascinar, captivar. Me encanta su modo de hablar, m'encanta la seva manera de parlar. v intr 3 [gustar mucho] encantar. Le encanta el teatro, li encanta el teatre.  [...]

v tr 1 encantar. Orfeu encantava les pedres, Orfeo encantaba las piedras. 2 [vendre a l'encant] encantar, almonedear, almonedar. 3 fig [fascinar] hechizar, encantar, cautivar. v intr 4 [agradar molt] encantar. A les meves germanes, els encanta el cinema, a mis hermanas, les encanta el cine. v pron [...]

1 En sentit propi: embruixar. 2 Fig. captivar. 3 (encantar-se pron.). Distreure's del que un fa sense motiu aparent. badar. enfavar-se embadocar-se embadalir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

l'encanta li encanta Amb el significat de 'plaure en alt grau, captivar', el verb encantar pot ser transitiu o intransitiu. Per exemple:  La veu d'aquest noi encanta tots els públics (ús transitiu) La veu d'aquest noi encanta a tots els públics (ús intransitiu) A l'Aïda l'encanten els [...]

donar encantàries Encantar, fascinar, fer fer a algú el que hom vol.  [...]

Encisar, encantar. [...]