1.
sede
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [episcopal] seu. 2 seu. La sede del partido, la seu del partit. 3 Santa Sede Santa Seu. 4 sede social [sociedad] seu social. [...]
f 1 [episcopal] seu. 2 seu. La sede del partido, la seu del partit. 3 Santa Sede Santa Seu. 4 sede social [sociedad] seu social. |
2.
sebo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de animal] seu. 2 [gordura cualquiera] greix. 3 anat seu. [...]
|
3.
seo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f seu. [...]
|
4.
patronazgo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m patronatge. Bajo su patronazgo, sota el seu patronatge. [...]
|
5.
valer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [valía] valer. Todos reconocen su valer, tothom reconeix el seu valer. [...]
|
6.
suyo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ya adj i pron pos de 3a pers 1 seu -eva. Un hermano suyo, un germà seu. 2 [de usted] vostre -a, seu -eva. Señor García, ha venido aquel amigo suyo, senyor Garcia, ha vingut aquell amic vostre (o seu). 3 cada cual (o cada uno) a lo suyo fig i fam cadascú a la seva feina. 4 de las suyas de les [...]
|
7.
silla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [asiento] cadira. Se sentó en una silla, va asseure's en una cadira. 2 [de jinete] sella. 3 [del papa, obispo] seu, soli m, tron m. 4 fig [sede y dignidad] seu, soli m. 5 dar silla invitar a seure. 6 pegársele la silla [a alguien] escalfar cadires. 7 silla arzobispal seu arquebisbal. 8 silla [...]
|
8.
flamante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 flamant. Su flamante sombrero, el seu flamant barret. 2 heràld flamejat. [...]
|
9.
ñ
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [letra] [inexistent en català, el seu so és transcrit per ny]. [...]
|
10.
descararse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron descarar-se. Se descaró con su padre, es va descarar amb el seu pare. [...]
|