1.
sede
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [episcopal] seu. 2 seu. La sede del partido, la seu del partit. 3 Santa Sede Santa Seu. 4 sede social [sociedad] seu social. [...]
|
2.
sebo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de animal] seu. 2 [gordura cualquiera] greix. 3 anat seu. [...]
|
3.
seo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f seu. [...]
|
4.
patronazgo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m patronatge. Bajo su patronazgo, sota el seu patronatge. [...]
|
5.
valer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [valía] valer. Todos reconocen su valer, tothom reconeix el seu valer. [...]
|
6.
suyo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ya adj i pron pos de 3a pers 1 seu -eva. Un hermano suyo, un germà seu. 2 [de usted] vostre -a, seu -eva. Señor García, ha venido aquel amigo suyo, senyor Garcia, ha vingut aquell amic vostre (o seu). 3 cada cual (o cada uno) a lo suyo fig i fam cadascú a la seva feina. 4 de las suyas de les [...]
|
7.
silla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [asiento] cadira. Se sentó en una silla, va asseure's en una cadira. 2 [de jinete] sella. 3 [del papa, obispo] seu, soli m, tron m. 4 fig [sede y dignidad] seu, soli m. 5 dar silla invitar a seure. 6 pegársele la silla [a alguien] escalfar cadires. 7 silla arzobispal seu arquebisbal. 8 silla [...]
|
8.
flamante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 flamant. Su flamante sombrero, el seu flamant barret. 2 heràld flamejat. [...]
|
9.
ñ
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [letra] [inexistent en català, el seu so és transcrit per ny]. [...]
f 1 [asiento] cadira. Se sentó en una silla, va asseure's en una cadira. 2 [de jinete] sella. 3 [del papa, obispo] seu, soli m, tron m. 4 fig [sede y dignidad] seu, soli m. 5 dar silla invitar a seure. 6 pegársele la silla [a alguien] escalfar cadires. 7 silla arzobispal seu arquebisbal. 8 silla curul cadira curul. 9 silla de la reina [con las manos] cadireta. 10 silla de manos cadira de mà. 11 silla de montar sella de muntar. 12 silla de posta correu. 13 silla de rejilla cadira de reixeta. 14 silla de ruedas cadira de rodes. 15 silla de tijera (o plegable) cadira de tisora (o plegable). 16 silla eléctrica cadira elèctrica. 17 silla episcopal (u obispal) seu episcopal, càtedra. 18 silla gestatoria cadira gestatòria. 19 silla inglesa sella anglesa. 20 silla poltrona poltrona, cadira de braços. |
10.
descararse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron descarar-se. Se descaró con su padre, es va descarar amb el seu pare. [...]
|