21.
despabilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una vela] espavilar, esmocar, mocar. 2 [despertar] despertar, desvetllar. 3 fig [avivar el ingenio] espavilar. Hacerlo ir a la ciudad quizá lo despabilará, fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà. 4 fig enllestir. Despabilar la cena, enllestir el sopar. 5 fig [robar] pispar. 6 fig i fam [...]
|
22.
pisar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cuerdas] prémer, pitjar. 6 fig [a uno] trepitjar, humiliar. 7 fig [quitar] prendre, birlar, pispar. Me ha pisado la colocación, m'ha pres la col·locació. 8 no dejarse pisar fig i fam no deixar-se trepitjar. 9 no pisar fig i fam [un sitio] no posar els peus en. 10 pisar bien [una mujer] caminar amb gràcia. [...]
|
23.
quitar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, prendre una ciutat a l'enemic. 7 [robar] furtar, robar, prendre, pispar, sostreure. 8 impedir, obstar, ésser obstacle. Esto no quita que lo vuelva a intentar mañana, això no impedeix que (o obsta perquè) demà ho torni a intentar. 9 fig treure, llevar, sostreure. Este defecto no le quita nada de su valor [...]
v tr 1 treure, traure, llevar, toldre. Quitar una mancha de grasa con bencina, treure una taca de greix amb benzina. Quitar el tapón de una botella, llevar el tap d'una ampolla. 2 retirar. Quitar las ofertas de promoción, retirar les ofertes de promoció. 3 [restar, sustraer] treure, traure, restar. De nueve quita cuatro: quedan cinco, de nou, treu-ne quatre: en resten cinc. 4 [la mesa] desparar. 5 treure, traure, llevar. Quitar las obsesiones a alguien, treure les obsessions a algú. 6 [con violencia] prendre, arrabassar. Le quitó el dinero, li prengué els diners. Quitar una ciudad al enemigo, prendre una ciutat a l'enemic. 7 [robar] furtar, robar, prendre, pispar, sostreure. 8 impedir, obstar, ésser obstacle. Esto no quita que lo vuelva a intentar mañana, això no impedeix que (o obsta perquè) demà ho torni a intentar. 9 fig treure, llevar, sostreure. Este defecto no le quita nada de su valor, aquest defecte no li lleva gens de valor. 10 de quita y pon llevadís, amovible, de posar i treure, que es pot posar i treure. 11 ni quitar ni poner fig [no pintar nada] no tenir art ni part. 12 ¡que me quiten lo bailado! fig i fam tot això que hi hem guanyat!, tot això que tinc de més! 13 ¡quita hombre! fig i fam ves, home, ves!, fuig, home, fuig! 14 quitar de encima treure del damunt (o de sobre). 15 quitar de en medio treure del mig. v pron 16 anar-se'n, desaparèixer. Esta suciedad no se quita fácilmente, aquesta brutícia no se'n va fàcilment. 17 [retirar] treure's, llevar-se. Quitarse el abrigo, treure's l'abric. 18 fugir intr, sortir intr, apartar-se. ¡Quítate de mi vista!, fuig del meu davant! (o desapareix de la meva vista!) 19 quitarse de encima fam treure's del damunt, desfer-se de, desempallegar-se de. 20 ¡quítate de en medio! fam surt del mig!, fuig del davant! ![]() |
24.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucaro pispar, prendre [...]
|
25.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]
|