; Adriana, Silvestre, etc.
El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:
A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.
Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.
Entre vocals: arran, arreu, barri [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX— és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja que els noms de municipis formats per tres topònims es relacionen els dos primers amb coma i els dos darrers amb la conjunció i, mentre que en la tradició toponomàstica catalana no es formen nous topònims a partir de la unió de parts abreujades de noms diferents.
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:
mil i un detalls (o mil un detalls)
mil i una coses (o mil una coses)
mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)
[...]
Fitxa
7601/1Darrera versió: 10.02.2016
Títol
'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?
Resposta
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX— és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja que els noms de municipis formats per tres topònims es relacionen els dos primers amb coma i els dos darrers amb la conjunció i, mentre que en la tradició toponomàstica catalana no es formen nous topònims a partir de la unió de parts abreujades de noms diferents.