Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.
En alguns parlars, també hi ha la forma [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
, en aquest cas, el verb es construeix només amb el complement indirecte. Per exemple:
Pegaven a l'Albert.
A l'hora de fer la substitució pronominal d'aquests complements, el complement animat, el directe, se substituirà pel pronom el, la, els, les, si és determinat, o pel pronom en, si es tracta d [...]
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions [...]
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:
L'èxit de la [...]
Perquè
Indica causa i equival a ja que:
Fa una festa perquè és el seu aniversari.
No surtis, perquè plou.
Indica finalitat o terme i equival aa fi que, amb la finalitat que o per tal que:
Va venir perquè li féssim un certificat.
Queda poca estona perquè arribin.
Equival a raó o causa [...]
En llenguatge jurídic o administratiu, l'expressió que indica que algú se sotmet voluntàriament a la influència de la sort o dels esdeveniments és a risc i perill. Per exemple:
Van assumir la gestió de l'equipament a risc i perill.
L'entitat que assumeix la concessió a risc i perill es fa [...]
Aquesta expressió fa referència a la venda de gènere sense envasar o sense empaquetar. Per exemple:
Tenim llegums a granel.
A la cooperativa pots comprar oli a granel.
Es ven vi a granel.
En canvi, a granel no té el significat d''en abundància oen gran quantitat'. Amb aquest significat es poden [...]
Les formes en exclusiva i exclusivament tenen significats diferents.
L'expressió en exclusiva significa 'en situació de privilegi de la qual ningú més no es beneficia'. Per exemple: Tenia una notícia en exclusiva.
En canvi, l'adverbi exclusivament significa 'només, excloent tota altra cosa'. Per [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.