FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gira o s'empra pera girar alguna cosa. Cinta pera girar els fulls en els llibres. Plat giratori d'un torn de terrisser. Eina o estri que s'empra pera girar alguna cosa. Paleta de metall que els cuiners empren pera girar les truites, les patates o altra cosa que fregeixen a la paella. [...]
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adreça. Estri pera adreçar o rectificar moles. Màquina pera adreçar peces o barres. passar per l'adreçador Sotmetre's a una imposició. Operari que adreçava robes de seda de tota mena i també peces de lli pera les valones i les gorgeres. [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
En l'àmbit de l'economia el terme renda per capita fa referència a la renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants de la nació. Tot i que el mot capita es pronuncia com a esdrúixol, s'escriu sense accent, perquè la locució llatina per capita s'ha adoptat directament. Pel [...]