Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

mullar

1 L'aigua o altre lÝquid adherir-se a la superfÝcie d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte Ús el lÝquid).
humitejar (→)
banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front.
enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda.
sotaiguar, mullar un bancal, etc. l'aigua que passa pel del costat.
inundar. El riu ha inundat els camps.
calar (un cos permeable). L'aigua li calava el vestit.
amarar. Amarat de suor. Les terres amarades per les pluges persistents.
xopar. La pluja li va xopar els vestits.

2 Fer que l'aigua o altre lÝquid s'adhereixi a la superfÝcie o penetri els porus d'una cosa.
(El subjecte Ús la persona que ho fa).
remullar
irrigar
regar. Aquesta gespa s'ha de regar cada dia.
ruixar
arrosar. Cada vespre arrosava els testos del seu balcˇ.
esquitxar
rabejar
aspergir
amarar. Amarar la calš.
locionar, mullar una part del cos amb una lociˇ.
inundar. Els holandesos van inundar gran part de llur paÝs per impedir l'avanš de les tropes alemanyes.
bavejar, mullar de bava. Un tros de pa bavejat.
compixar, mullar amb la seva orina alg˙ o alguna cosa.
abeurar. Abeurar un terr˛s de calš.
xopar. Xopar-li el front amb una esponja.
sucar. Pa sucat amb llet.
humitejar. De tant en tant, s'humitejava els llavis.
banyar.

3 (mullar-se pron.)
prendre la pluja, mullar-se sota la pluja.
restar fet una sopa, mullar-se molt.
mullar-se com una sopa
Cp. impregnar
Ant. Assecar. Eixugar. Escˇrrer.

4 Fig.: → aprofitar -se.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions